"Els polítics haurien de treballar plegats en el Pacte Nacional per la Llengua"

M’agradaria demanar als polítics catalans que deixin de refregar-se el català per la cara en les seves disputes partidistes: l’última, la del juntaire Josep Rius retraient-li al president Illa que la seva companya de partit Míriam Nogueras havia fet molt més que ell pel català en demanar-li al Papa que parlés en aquesta llengua durant la seva visita a Barcelona.

Que els nostres polítics es dediquin a no fer soroll i que treballin plegats dins del Pacte Nacional per la Llengua –del qual se n’ha complert recentment el seu primer aniversari i al que s’haurien d’incorporar ja tant Junts com la CUP– per tal que les propostes en defensa del català comptin amb l’aprovació unànime de tots els seus membres.

I que tinguin també una mica de visió de futur de cara a un assumpte cabdal per a la llengua catalana: la futura sentència del TC sobre el 25% de castellà a l’escola, via judicial. Que apliquin una política de prevenció i que busquin una solució abans que arribi la dita sentència i aleshores es torni a muntar un sidral entre els partidaris d’obeir l’esmentada sentència, en cas que aquesta sigui favorable al 25%, i els insubmisos, partidaris de desobeir-la.

 Que sigui pràctics i pactin una solució de compromís abans de la dita sentència, sigui quina sigui aquesta: un 25% en castellà i el restant 75% en català, com a centre de gravetat de l’escola.  Hi ha un fet inqüestionable que els nostres polítics haurien de tenir molt present: ni fent el 100% de les assignatures en català se solucionarà el problema de l’ús social del català, ja que aquest es troba al “carrer” ('influencers', internet, plataformes, oci...) i és aquí on justament s’ha de treballar a tope.

A l’escola, si les coses es fan realment bé, pedagògicament parlant –res d’aprenentatge per projectes ni altres sistemes “innovadors”–, amb el 75% restant en català n’hi hauria d’haver prou perquè els alumnes adquireixin un bon coneixement del català.