"Sense plaça a l'escola bressol en plena caiguda de la natalitat"

Aquest any ens hem quedat sense plaça a l’escola bressol pública. No som un cas aïllat. Moltes famílies del barri s’han trobat en la mateixa situació i es veuen obligades a buscar una alternativa privada, assumint una despesa que sovint supera els 600 euros mensuals. Per a moltes llars, especialment en un context d’habitatge car i pressió fiscal elevada, aquesta no és una alternativa real.

El que resulta difícil d’entendre és que això passi en un context de mínima natalitat històrica. Si cada vegada neixen menys infants, com és possible que continuïn faltant places en un servei tan bàsic com les escoles bressol? La situació és especialment frustrant per als autònoms. Cada mes paguem impostos, cotitzacions i quotes elevades. Assumim riscos que els treballadors assalariats no tenen: ingressos irregulars, absència de moltes cobertures i una protecció limitada davant de qualsevol dificultat.

Tot i això, quan arriba el moment d’accedir a determinats serveis públics, aquesta realitat sovint no es té en compte. Potser ha arribat el moment de replantejar alguns criteris d’admissió. No seria raonable que les famílies que treballen i resideixen al barri tinguessin un reconeixement específic? No hauria de valorar-se també la situació dels autònoms, que sostenen una part important de l’activitat econòmica local i que, sovint, no disposen de les mateixes facilitats de conciliació que els treballadors a compte d’altri?

La societat necessita més naixements, però també necessita que les famílies se sentin acompanyades. No podem reclamar més natalitat mentre les famílies es troben amb barreres per accedir a serveis tan bàsics com l’educació infantil. No podem demanar emprenedoria mentre els autònoms continuen sent un dels col·lectius amb menys suport efectiu.

Perquè si tenir fills és cada vegada més difícil i els serveis públics no arriben allà on es necessiten, no ens hauria d’estranyar que la natalitat continuï caient any rere any.