"La natura envia senyals i nosaltres no els escoltem"

Cada vegada arriben més notícies de balenes i catxalots morts a diferents punts del Mediterrani i del nord d'Europa. Alguns exemplars apareixen ferits, d'altres desnodrits o en mal estat de salut. Potser cada cas té una explicació concreta, però quan els episodis es repeteixen amb tanta freqüència costa creure que sigui només una casualitat. Alguna cosa no acaba de rutllar als nostres mars.

Durant dècades hem convertit els oceans en autopistes marítimes, abocadors invisibles i fonts inesgotables de recursos. La contaminació acústica dels grans vaixells interfereix en els sistemes d'orientació dels cetacis. Els plàstics arriben fins als seus estómacs. Les xarxes abandonades continuen atrapant fauna marina. I l'escalfament global altera ecosistemes sencers i desplaça les espècies de les quals depenen per alimentar-se.

Ens agrada pensar que som una societat avançada, però continuem actuant com si el planeta fos una propietat privada al nostre servei. Massa sovint mesurem el progrés en termes de beneficis econòmics i oblidem que compartim la Terra amb altres éssers vius que també tenen dret a existir. Sabem que els humans tendim a preocupar-nos només quan el problema ens afecta directament.

Però la mort d'una balena no és només la mort d'un animal. És també un indicador de la salut dels oceans. I quan els oceans emmalalteixen, tard o d'hora nosaltres també en paguem les conseqüències. Potser ha arribat el moment de deixar de mirar cap a una altra banda. Cada balena que apareix morta a la costa és un recordatori que la petjada humana està deixant marques profundes sobre la natura. I si no canviem de rumb, el que avui veiem en els cetacis podria ser només l'avantsala de problemes molt més grans.

La natura ens està enviant senyals. La pregunta és si encara som a temps d'escoltar-los.