"Els malalts mentals augmenten, però les campanyes solidàries no es fixen en ells"

Dia 20 de setembre. Una dona corrent seguida d’un home tatuat cridant que es calmès, passa la cama per damunt de la barana per saltar al buit. L’agafem, ella plorant. El braç amb talls cicatritzats. Imagino: dona ajuntada amb persona tòxica, apartada de la família pels problemes que l’acompanyen.

Ella no vol ser ingressada "de nou", diu. El respecte a la voluntat dels malalts mentals i no tractar la patologia dual (addiccions + trastorn mental) de forma única ha fomentat "cartera" de sensesostres, okupes i molts delinqüents. Calen solucions pels individus i families com pisos de crisi, beneficis fiscals per contractar laboralment, substituir penes de presó per robatoris (que cometen per aconseguir diners per l'addició) per treballs comunitaris amb tractament psicològic, entre altres mesures.

Les associacions no haurien de ser substitutes dels serveis que pertoquen a les administracions, com tampoc han de pidolar subvencions per cobrir les mancances existents. Les malaties mentals no tenen la categoria que pot tenir el càncer, on hi ha empreses i filàntrops que destinen fons per facilitar l'acolliment (apartaments) a familiars acompanyants de malalts, sales de tractament..., no és glamuros.

Fins i tot, alguns amaguen els seus propis familiars amb temes de salut mental; no queden bé a les fotografies? Les persones amb malalties mentals van en augment, en canvi, les campanyes per demanar solidaritat econòmica mai es fixen en elles.