"L’educació és massa important perque els alumnes siguin els més afectats d’un conflicte laboral"

Estic molt d’acord amb molts dels motius pels quals els mestres i professors reivindiquen millores en el sistema educatiu i amb bona part de les seves demandes. Ho vull deixar clar d’entrada: no qüestiono el dret a reivindicar ni el dret a fer vaga quan es considera necessari. Ara bé, no estic gens d’acord amb la manera com s’han plantejat algunes de les darreres vagues, especialment les que s’han fet a final de curs i a l’inici del curs escolar.

Perquè, al final, a qui perjudiquen principalment aquestes vagues? Als polítics? Sincerament, no ho crec. Els principals perjudicats són els alumnes i les seves famílies. Són dies de classe que es perden, classes que no es recuperen en molts casos i un aprenentatge que queda interromput. I això passa en un moment en què el nivell educatiu dels nostres alumnes ja genera prou preocupació i no crec que ens puguem permetre perdre més dies lectius.

Entenc perfectament que els docents vulguin fer arribar als responsables polítics el seu malestar i que vulguin que les seves reivindicacions siguin escoltades. Però em pregunto si aquesta és realment la manera més efectiva de fer-ho. Si l’objectiu és pressionar els polítics i fer-los veure que alguna cosa no s’està fent bé, per què no plantejar les mobilitzacions en moments i llocs que els afectin directament a ells, i no principalment als alumnes?

Per exemple, durant els mesos d’estiu es podrien haver fet mobilitzacions en dies i moments de gran afluència, com els divendres i diumenges, tallant accessos o carreteres especialment congestionades durant les vacances. O mobilitzacions en municipis costaners amb una gran afluència turística durant el mes d’agost. Segurament això hauria generat molt més ressò i hauria molestat molt més els responsables polítics.

Perquè no ens enganyem: molts dels nostres polítics no porten els seus fills a l’escola pública i, en els casos en què sí que hi van, probablement tenen més recursos per afrontar els inconvenients que pot generar una jornada de vaga, com ara poder pagar una persona que tingui cura dels fills. A més, d’aquesta manera, els docents tampoc haurien de patir el descompte corresponent al sou per les jornades de vaga.

Per què, doncs, no es plantegen altres formes de protesta que tinguin un impacte més directe sobre els responsables de prendre decisions? No qüestiono les reivindicacions dels docents. Al contrari, crec que moltes són necessàries i que cal escoltar-les. Però també crec que cal tenir present que l’educació és massa important per convertir els alumnes en els principals afectats d’un conflicte laboral.

Amb el nivell educatiu actual, no ens podem permetre anar perdent dies de classe. Els nostres fills i filles no haurien de pagar les conseqüències d’un problema que han de resoldre els adults. Reivindicar és legítim. Fer vaga també. Però potser hauríem de començar a preguntar-nos si la manera de fer-ho és realment la més adequada i, sobretot, si és justa amb aquells que menys responsabilitat tenen en tot plegat: els alumnes.