"La dispersió de les persones sense sostre no és la solució a la pobresa"

Deu dies després del desplaçament, les persones que dormien al terra del parc de Joan Miró, s’han distribuit per la ciutat. No han aparegut recursos nous i la gestió ha estat la dispersió, desplaçar el problema, sense aportar solucions. Les persones al carrer han d’ocupar per força espai, han de cobrir a diari les necessitats bàsiques i resulta absurda la crida inversa de portar els problemes no abordats cap a altres barris.

Ansietat i moltes preguntes entre les persones afectades que amb els trasllats perden part de les seves poques pertinences. Descontent i també preguntes, entre ciutadans i entitats que intenten suplir la roba d’abric llençada, en una espiral no sostenible de donar material que corre el risc de ser altra vegada llençat.

Àvies preparen brou, estudiants fan i lliuren bocates, professionals ofereixen el seu temps i tots plegats ens confrontem amb les autoritats i les polítiques il·lògiques, gens empàtiques, deshumanitzades i erràtiques. Cada vegada som més els que volem veritables solucions i no amagar l’extrema pobresa sota la catifa.