"Una ciutat es defineix pel que decideix protegir"

Hi ha decisions que, més enllà de la seva legalitat, conviden a una reflexió sobre el model de ciutat que volem construir. A Sant Cugat, l'ajuntament ha aprovat recentment una resolució que obliga un club social de cànnabis a adaptar els seus horaris perquè es troba a menys de 200 metres d'un centre sanitari protegit. El termini concedit per complir aquesta resolució ja ha vençut i, tanmateix, el local continua obrint fora dels horaris fixats pel mateix consistori.

La situació és encara més paradoxal si es té en compte que, a pocs metres, hi ha el Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS), un servei públic destinat a prevenir i tractar les addiccions. Costa d'entendre que una Administració inverteixi recursos a prevenir el consum de drogues mentre, en aquell mateix entorn, es desenvolupa una activitat vinculada al seu consum.

La resolució municipal, a més, pren únicament com a referència l'horari ordinari del CAS, sense considerar que en aquell mateix equipament funciona un servei d'urgències les 24 hores del dia. Tampoc sembla haver-se valorat prou la proximitat d'un centre d'educació primària ni el fet que aquest sigui un dels principals itineraris diaris de moltes famílies. És habitual veure infants que es dirigeixen a l'escola o persones que accedeixen als serveis sanitaris coincidint amb usuaris del club.

No es tracta de qüestionar el marc legal d'aquestes activitats, sinó de preguntar-nos quins valors han d'orientar les decisions públiques. Una ciutat no es defineix només pel que permet, sinó sobretot pel que decideix protegir. Quan la protecció dels infants, de les famílies, de la salut pública i de la prevenció de les addiccions deixa de ser la prioritat, correm el risc de perdre la coherència que hauria de presidir qualsevol actuació pública.