"Cal que la professió de mestre torni a ser atractiva i freni la fugida i el desastre"

El món educatiu ha tingut un any convuls: vagues, protestes, fins i tot boicots a la programació del curs vinent que no sempre ha estat valorat positivament per les famílies. L’Administració sembla haver-se trobat amb un escenari sorpresa i no desitjat que trenca amb més de 15 anys d’autonomia i direcció de centres en aparent harmonia.

Uns claustres empoderats han pres la paraula i la iniciativa a l’hora de convocar (decret en mà) reunions efectives i plantar cara a la pròpia Administració que ens paga. L’ Administració va pensar endebades que una fotografia amb sindicats no representatius al sector escenificaria una solució ràpida a problemes enquistats en un servei tensionat amb demandes creixents i múltiples d’una societat canviant.

Al Departament se li gira feina aquest estiu. Li caldrà voluntat de reflexió sistèmica (que no curricular) i lideratge per repensar el sistema educatiu des de la base: reforma i climatització d’edificis; definir una carta de serveis per acabar amb un servei a la carta; horaris limitats del servei, acabant amb la jornada flexible i difusa del professorat i el centre; acabar amb els calendaris mòbils de tardes i vespres lectius; purga de funcions no docents, etc.

Volem ser docents, deixar d’assumir responsabilitats educatives que la família ha anat traslladant a l’escola sense una transferència equivalent d’autoritat. Cal vetllar perquè la prestació del servei no impliqui sacrificar família i descans continúament. Cal acabar amb el verticalisme i la unilateralitat als centres, anar a trobar i respectar uns espais de decisió del professorat.

Si l’Administració refusa fer reflexió perdrà la iniciativa i la protesta continuarà. Si decideix activar mesures punitives per a intentar restaurar l’ordre anterior les conseqüències podrien ser la paràlisi del servei durant el curs vinent i endarrerir la reforma necessària del sistema educatiu. Cal tornar a fer de la nostra professió una ocupació atractiva que freni la fugida i el desastre.