"La bena als ulls"

El feminismo toma las calles de Barcelona por el 8M

TV3 va emetre fa uns dies el film 'El club dels poetes morts', que es va estrenar l’any 1989 i estava dirigida per Peter Weir. Era una adolescent llavors i veure una pel·lícula on parlaven de poesia, amb un professor com el senyor Keating, i el tràgic final d’un dels protagonistes em va eclipsar. Quan vaig començar a veure-la, estava plena de missatges masclistes: un pòster d’una noia nua, un poema on es parlava d’un home que tirava pel balcó a la seva dona, la idea que els poetes escrivien per a les noies, la idea que una noia maca només tria nois rics i dolents… I com aquest film, podria dir-ne molts més. Avui hi ha qui diria: “era el context i per tant, estava justificat”. I penso que duíem tots i totes una bena als ulls. Ara, gràcies al 'Me too' es diuen les coses pel seu nom, i les dones i la societat no podem ni hem de tornar enrere. Tots els éssers humans hauríem de tenir els drets, les dones també. I en la meva opinió: no, no era el context. Aquesta resposta significa justificar tot el masclisme d’aquests tipus de missatges que es filtraven al cinema. Potser la part positiva d’aquests films és veure que hem avançat força en el feminisme. I sí, encara es pot avançar molt més, però ja fa temps que ens ha caigut la bena dels ulls.