"L'altra cara de les xarxes socials"

Cada vegada em costa més entrar a les xarxes socials sense trobar-me allaus de crítiques, queixes i opinions sobre qualsevol tema. Tothom sembla tenir clar què està malament, què s'hauria d'haver fet diferent i qui en té la culpa.

Aquesta facilitat per opinar ha generat un fenomen cada vegada més habitual: la crítica instantània. Critiquem una decisió política, una entitat, una empresa, una iniciativa o fins i tot una persona, sovint des de la comoditat d'una pantalla i amb la immediatesa que imposen les xarxes. Tanmateix, moltes d'aquestes opinions es queden a mig camí. Assenyalen el problema, però no suggereixen cap alternativa.

Crec que tota crítica té més valor quan va acompanyada d'una proposta. No cal tenir la solució perfecta, però sí la voluntat de contribuir. Perquè el que realment transforma la realitat és la capacitat d'imaginar com podria funcionar millor. Potser també hi influeix la meva experiència professional. Al llarg dels anys he participat en moltes reunions on tothom identificava el problema, però costava trobar algú disposat a plantejar una alternativa.

Tinc la sensació que a les xarxes es fa més visible la crítica que no les idees per millorar les coses. Una crítica contundent genera més reaccions que una proposta meditada. És més fàcil aconseguir un 'm'agrada' denunciant que construint. Les societats progressen gràcies a les persones que es comprometen, que aporten idees, que dediquen temps a buscar alternatives i que entenen que formar part de la solució també és una responsabilitat ciutadana.

Això no significa callar davant les injustícies o renunciar a l'esperit crític. Significa fer un pas més. Significa substituir el "això està malament" per un "i si proven a fer-ho d’aquesta manera?". Significa entendre que les paraules tenen més força quan construeixen que quan desgasten.

La crítica sense proposta genera soroll. La crítica amb alternatives genera canvi.