"Si l' Antoni aixequés el cap..."

Fa dies que, amb tot el xou en relació a la Sagrada Família, no deixo de pensar en l’Antoni: un treballador nat, fins al punt que els darrers anys de la seva vida dormia i vivia al Temple. Si aixequés el cap avui dia, penso que no li agradaria la celebració. I ho dic amb el coneixement històric, documentat i empàtic de l’escriptora que va investigar per escriure 'L’arquitecte de somnis', una novel·la en la que feia un recorregut per la seva vida i obra, des de l’origen del seu univers creatiu, en la infantesa malaltissa al Camp de Tarragona, i la caldereria familiar, fins a la basílica dels pobres.

Avui escolto a la ràdio tertulians que comparen el 'Cant dels segadors' amb el 'Cara al sol' o lloen l’espectacle amb drons, sobretot en el moment que en Gaudí es gira per mirar la creu... I penso que si ell hagués aixecat el cap s’hauria mort. Del disgust o de la ràbia. L’Antoni era creient, cert, i anava a missa. Potser li hauria fet gràcia la visita del Papa; la dels Reis, no ho crec.

I el que segur que no és la pompositat. El dispendi. La falta de coherència, humilitat i respecte envers l’essència, de la seva voluntat, i de l’Obra mateixa. Una celebració que hauria d’haver estat per a la ciutadania ha esdevingut una campanya política, de promoció turística i un combregar amb les forces de l’ordre en general; tot de cara a la galeria. I en castellà, precisament, el moment més simbòlic.

Ningú explica que se les va veure amb l’'autoridad', que va ser detingut per voler assistir a una missa en català i defensar l’ús de la llengua en una època en la que es prohibia; ni que només acceptava diners per la construcció de la basílica si eren nets (no com els que va guanyar en el judici contra els Milà per impagaments amb La Pedrera); tampoc que era un home auster, quan va ser atropellat cap taxista el volia dur a l’hospital perquè no volien embrutar la tapisseria amb la sang d’un captaire, o que va morir tres dies després de l’accident perquè el van abandonar a l’ala de l’hospital pels pobres...

Si l’Antoni aixequés el cap, tot i ser un gran devot i professional, em fa l’efecte que es cagaria en Déu i la mare que va parir a tots els botiflers que capitalitzen el seu llegat en detriment del poble. I amb el caràcter que tenia (gent del Camp, gent de llamp), potser en lloc de petards hi fotria foc. Potser també l’haurien expulsat a ell junt amb els cantaires... Qui sap.