Criança
Carlos González, pediatre, sobre les rebequeries dels nens: «Tu ets l’adult, el que ha de ser una mica més responsable i madur»
El professional exposa que la manera de dirigir-se als fills pot ajudar a prevenir alguns conflictes quotidians
Lara Ferreiro, psicòloga: «Els nens es tornen més tontos amb les pantalles, està científicament demostrat»
Les rebequeries dels nens són una de les situacions més habituals a què s’han d’enfrontar molts pares i mares durant la criança. Tot i que no sempre és possible evitar-les, la manera com els adults es comuniquen amb els fills pot marcar la diferència. Així ho defensa el pediatre Carlos González, que creu que alguns d’aquests episodis es poden prevenir amb petits canvis en la manera de dir les coses.
«En ocasions les rebequeries es poden prevenir i evitar amb algunes mesures diplomàtiques senzilles», assegura l’especialista en el pòdcast Criando sin miedo, posant el focus en el comportament dels mateixos adults. «Segons com ens comportem o diem les coses, podem provocar una rebequeria o no», assenyala.
Per a González, una de les claus és intentar dirigir-se als nens de manera amable, fins i tot quan ells no fan el mateix. «Ens hem d’acostumar a intentar dir les coses per les bones», recomana.
El pediatre reconeix que els nens no sempre expressen els seus desitjos de manera tranquil·la. «Els nens no diuen les coses per les bones, els nens sempre estan protestant: ‘Ostres, jo vull no sé què, ostres, jo vull no sé quant’», posa com a exemple.
No obstant, considera que aquesta actitud no ha de condicionar la resposta dels pares. «Però escolta, que és un nen. Tu ets l’adult. Tu ets el que ha de ser una mica més responsable, una mica més madur», recorda.
L’exemple de Carlos González per evitar una rebequeria
Per il·lustrar la seva recomanació, el pediatre planteja una situació quotidiana: arriba l’hora de sopar i el nen està entretingut jugant amb les seves joguines.
En lloc de donar-li una ordre directa com «desa ara mateix aquestes joguines que és hora de sopar», González proposa utilitzar un to més pròxim i oferir-li uns minuts per acabar de jugar.
Notícies relacionades«Carinyo, ¿a què estàs jugant? Mira, falten cinc minutets per sopar, ves posant els ninots a dormir a la seva capseta i després soparem», planteja.
La diferència, segons explica, està en com es comunica la mateixa petició. Mentre que la primera frase exigeix al nen interrompre immediatament el que està fent, la segona li anticipa què passarà i converteix el moment d’endreçar en una continuació del seu joc. «Així, probablement t’has estalviat una rebequeria», conclou el pediatre.
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: els millors plans
- The Wild Project Ada Colau admet que hauria exigit més a Sánchez pels casos de corrupció però defensa els pactes amb el PSOE
- Conflicte obert Rodalies continua sense esquivar el caos i tanca una setmana sencera amb retards greus cada dia
- Jornada dels Economistes Illa reivindica la seva política d’habitatge dos dies després de la vaga general: «Prefereixo equivocar-me i corregir que quedar-me paralitzat»
- FUTBOL Raphinha es defensa de les crítiques al Brasil reprimint les llàgrimes: «Vull jugar tots els minuts possibles»
