¿Acaben amb les ocurrències de PISA?

Els joves escolaritzats de 15 anys fallen estrepitosament en lectura, càlcul i escriptura. Vaja, que en la terminologia clàssica, són uns talossos. Si algun de vostès tracta amb nois i noies d’aquesta edat, coincidirà amb mi que PISA és com els termòmetres dels trens de rodalies que marquen 40 graus en un vagó carregat de gent congelada per l’aire condicionat. ¿Per què el que mesura PISA no es correspon amb la realitat? Fonamentalment per dos motius.

El primer és que avalua alguns coneixements que per als joves d’aquesta edat són simplement obsolets, mancats de sentit. Saber resumir, saber ortografia o les taules de multiplicar són habilitats que a aquesta edat al segle XXI i en països avançats només fan servei i són necessàries dins de l’escola. I aquí hi ha el segon motiu. L’escola reparteix els formularis als alumnes aclarint que les proves de PISA no compten per al currículum oficial i no són cosa de l’escola sinó de l’Administració. Amb aquest preludi, els joves intel·ligents, que són la immensa majoria, passen olímpicament d’esforçar-se a fer bé les proves. I fins i tot els qui pensen per ells mateixos es demanen i demanen per què els senyors de PISA no es miren els exàmens que ja fan al llarg del curs escolar, i que sí que compten, i s’estalvien una performance que resulta tramposa.

Els despropòsits

Els dies posteriors a la publicació de l’informe PISA contemplem una cosa pitjor que els resultats dels alumnes: les ocurrències dels polítics per trobar solucions màgiques al presumpte problema de nivell dels nostres estudiants. La tecnofòbia s’emporta la palma en aquest catàleg de despropòsits. Des dels qui volen tornar al bolígraf fins als qui volen prohibir les pantalles fins i tot per distribuir l’aulari. Si l’escola d’avui és pitjor que la d’abans, la reacció instintiva dels politòlegs en missions d’assessorament és tornar a l’escola d’abans. Segurament els promotors d’aquestes idees no van anar a aquella escola d’abans i no s’imaginen de què parlen. La classe política oblida algunes coses importants. El que mesura PISA fa referència al que ha passat i s’ha fet els últims 3 o 5 anys. No al que es va fer ahir. I el que es faci avui determinarà el que diran els informes d’aquí a 3 o 5 anys quan ja no hi siguin. Per això és tan important que en educació, com en altres coses (infraestructures, habitatge, medi ambient...), s’aconsegueixin consensos que permetin implementar mesures que superin els límits de les legislatures.

El pànic de les famílies

Les mares i els pares d’avui viuen espantats per encertar-la amb l’educació dels seus fills. La proliferació dels influencers sobre criança els ennuvola la vista. Només falta que els avis boomers passin el dia cantant les virtuts de l’educació analògica, de manera que exigeixen que els nets passin el calvari que han passat ells generacionalment: ser educats en el món analògic (el bolígraf que demanava un conseller autonòmic) per posteriorment aprendre habilitats digitals i transformar-se. I aquesta proposta, els joves de 15 anys que avalua PISA la veuen totalment fora de lloc, entre altres coses perquè ja viuen al món digital fora de l’escola.

Convertir les aules en santuaris de l’edat de pedra és una cosa que aquests joves pagaran ben car. El món és digital i serà amb intel·ligència artificial (IA). Si l’escola no els prepara per a això o si, quan ho fa, les proves de PISA els suspenen, ens dirigim a un món medieval en què els qui sabien llatí accedien al poder. Ara ho faran els que coneguin la IA.

Notícies relacionades

Carlos González, pediatre, sobre les pantalles: «Els primers dos anys, o millor, tres o més, si és possible, res de televisió»

S’impulsa un pla per alleugerir la càrrega administrativa dels docents

L’assumpte és l’autoritat

¿Es pot educar sense autoritat? La resposta des de qualsevol tradició pedagògica és no. ¿Es pot ensenyar ortografia o càlcul sense autoritat? La resposta, des de qualsevol ideologia, és no. ¿Els professors, avui, tenen l’autoritat que necessiten? La resposta és no a cap dels 37 països de l’OCDE. ¿Tenen les mares i els pares l’autoritat que necessiten? La resposta és no en uns estats que els l’han usurpada. En comptes d’eliminar les pantalles i les plataformes, potser la fórmula per millorar l’educació és eliminar les proves de PISA, organitzades per l’OCDE cada tres anys.