L’FMI insta a activar el creixement a Europa davant el risc de recessió
L’organisme aposta per completar el mercat únic i accelerar la transició verda per tancar la bretxa amb els EUA i la Xina
Europa ha aguantat relativament millor de l’esperat la crisi energètica derivada de les tensions a l’Orient Mitjà, però reformes estructurals en productivitat i renovables són més urgents que mai per evitar una possible recessió. Així van percebre els analistes del Fons Monetari Internacional (FMI) la situació actual de l’economia europea, arran de l’anàlisi detallada de la conjuntura de cada continent que va publicar ahir l’organisme amb seu a Washington. En les seves projeccions macroeconòmiques, l’organisme pronostica per a l’eurozona un creixement de l’1,1% aquest any i un 1,2% el següent, molt per darrere dels EUA (2,3% els dos anys) o la Xina (4,5% i 4%).
"L’economia europea continua creixent, tot i que a un ritme lent, malgrat l’acumulació de pertorbacions adverses", arrenca l’anàlisi de l’organisme presidit per Kristalina Georgieva. Amb pertorbacions adverses, l’FMI es refereix a l’onada de calor i la sequera d’aquest estiu, els alts preus energètics que han disparat la inflació i els aranzels, impostos en gran mesura pel Govern de Donald Trump. Malgrat que el camí és lleugerament alcista per a l’economia europea, l’FMI adverteix que el creixement continua sent "fràgil", amenaçat pel risc geopolític, les pressions per augmentar la despesa pública i el rendiment dels bons.
Tot i que l’FMI reconeix avenços com la transició energètica europea, adverteix que el lent creixement redueix la resiliència i pot amplificar pertorbacions fins a una recessió. Remarca que el principal llast és la productivitat: Europa, abans líder, s’ha anat quedant enrere davant els EUA i la Xina. Atribueix la bretxa a un mercat únic encara incomplet i barreres nacionals que dificulten que les empreses s’adaptin, creixin i accedeixin a un mercat més ampli. També pesen la innovació concentrada en sectors "de baix creixement" i un mercat energètic fragmentat.
- L'impacte de l'AVE a Urda va fer moure el tren Iryo a 47km/h en tres segons, segons la caixa negra
- Ramón Vallés, pilot, sobre la seguretat aèria: «Se'm posa la pell de gallina només de pensar que el que està passant al món ferroviari pugui passar al món de l'aviació»
- Diana Díaz, Fundación ANAR: «En el 80 % dels casos, l’agressor sexual és una persona molt coneguda, de l’entorn del menor»
- Investigació oberta ¿Per què el genoll i les mans sense ferides d’Isak Andic són decisius en la investigació? Tres claus del cas
- La caixa de ressonància Amaia Montero i la banalitat de l’escarni
