Premis Nobel
Nobel d’economia Hall i Woodford pels fonaments micro d’estabilització macroeconòmica
L’Acadèmia Sueca reconeix les aportacions dels dos economistes nord-americans a l’estudi de la inflació, l’atur i les polítiques que permeten estabilitzar l’activitat econòmica
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha concedit aquest dilluns el premi Nobel d’economia 2026 als economistes nord-americans Robert E. Hall i Michael Woodford per les seves contribucions al desenvolupament dels fonaments microeconòmics de l’estabilització macroeconòmica. Les seves investigacions han transformat la manera de comprendre les crisis econòmiques i han proporcionat eines fonamentals per dissenyar les polítiques monetàries i fiscals que utilitzen els bancs centrals i els governs per combatre la inflació, reduir l’atur i esmorteir les recessions.
El guardó reconeix dècades d’investigació dedicades a respondre una de les grans preguntes de l’economia: com evitar que les pertorbacions que afecten empreses i consumidors acabin desencadenant crisis prolongades. Els treballs dels dos especialistes han contribuït a establir una connexió entre les decisions individuals dels agents econòmics i els grans indicadors que determinen l’evolució d’un país, com el producte interior brut (PIB), els preus o l’ocupació.
Hall, nascut el 1943 a Palo Alto (Califòrnia), és professor de la Universitat de Stanford i una figura destacada de la macroeconomia moderna. Woodford, nascut el 1955 a Chicopee (Massachusetts), desenvolupa la seva carrera acadèmica a la Universitat de Colúmbia i està considerat un dels principals especialistes internacionals en teoria monetària. Tot i que les seves investigacions s’han concentrat en àmbits diferents, totes dues han contribuït a millorar els models utilitzats per analitzar els cicles econòmics.
L’atur i les decisions de consum
Una part important de la trajectòria de Robert E. Hall s’ha centrat a comprendre el funcionament del mercat laboral i les raons per les quals l’atur augmenta durant les recessions. Les seves investigacions han examinat com reaccionen les empreses davant una caiguda de la demanda, què determina les seves decisions de contractació i per què la recuperació de l’ocupació es pot retardar fins i tot quan l’activitat econòmica comença a millorar.
L’economista també va realitzar aportacions fonamentals a l’estudi del consum. El 1978 va formular la seva coneguda hipòtesi del passeig aleatori, segons la qual, sota determinats supòsits, els canvis en el consum responen a informació nova sobre els ingressos futurs i, per tant, resulten difícils de predir a partir de la informació disponible prèviament.
Aquesta aproximació va ajudar a comprendre per què les llars no ajusten necessàriament les seves despeses en funció dels seus ingressos presents, sinó també de les expectatives sobre la seva situació econòmica futura. Les seves conclusions han tingut una influència duradora en els models utilitzats per estudiar l’evolució de la demanda i els efectes de les polítiques públiques.
El paper decisiu dels bancs centrals
Michael Woodford, per la seva banda, ha desenvolupat una part essencial dels fonaments teòrics de la política monetària contemporània. Les seves investigacions expliquen com les decisions dels bancs centrals sobre els tipus d’interès condicionen el comportament de famílies i empreses i, a través d’aquestes, l’evolució dels preus i de l’activitat econòmica.
Una de les seves principals aportacions ha consistit a demostrar la importància de les expectatives. La capacitat d’un banc central per influir sobre la inflació no depèn exclusivament de les seves decisions immediates, sinó també de la confiança dels agents econòmics en les seves actuacions futures.
Per tant, quan una autoritat monetària anuncia una determinada trajectòria per als tipus d’interès, pot modificar les decisions d’inversió, estalvi i consum fins i tot abans d’introduir noves mesures. Aquesta idea constitueix un dels fonaments de les estratègies de comunicació monetària conegudes com a ‘forward guidance’, utilitzades especialment després de la crisi financera del 2008.
Woodford va desenvolupar bona part d’aquestes investigacions en el seu llibre Interest and Prices, publicat el 2003 i convertit en una obra de referència per a la macroeconomia neokeynesiana. Aquest enfocament combina l’anàlisi de les decisions individuals amb el reconeixement que els preus i els salaris no sempre s’ajusten immediatament als canvis econòmics.
Unes teories amb aplicacions pràctiques
Les aportacions dels dos guardonats han contribuït a consolidar els models macroeconòmics moderns per avaluar les conseqüències de diferents polítiques econòmiques. Aquestes eines permeten estudiar, per exemple, què passa quan un banc central apuja els tipus d’interès per controlar la inflació o com pot afectar una crisi energètica al consum, la producció i l’ocupació.
La seva rellevància s’ha posat de manifest durant episodis com la Gran Recessió del 2008, la crisi provocada per la pandèmia i el posterior repunt inflacionista. En tots aquests escenaris, els responsables econòmics s’han enfrontat al desafiament d’estabilitzar l’activitat sense generar desequilibris addicionals.
El premi està dotat aquest any amb 12 milions de corones sueques –un milió d’euros–, una quantia que ha augmentat en un milió respecte a edicions anteriors. Els guardonats rebran la medalla i el diploma en la cerimònia prevista per al pròxim 10 de desembre a Estocolm.
El reconeixement a Hall i Woodford succeeix el concedit el 2025 a Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt per les seves investigacions sobre el creixement econòmic impulsat per la innovació i la destrucció creativa.
Notícies relacionadesTot i que es coneix popularment com a Nobel d’economia, el guardó es denomina oficialment Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d’Alfred Nobel. Va ser instituït el 1968 pel banc central suec i s’entrega des del 1969, seguint els principis dels premis originals establerts per Alfred Nobel.
Amb l’elecció de Hall i Woodford, l’Acadèmia Sueca distingeix dues trajectòries que han contribuït a explicar com les decisions de milions de llars i empreses determinen l’evolució de l’economia i com les autoritats públiques poden intervenir per limitar els efectes de les crisis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- DIRECTO Directe | Guerra de l’Iran i Orient Mitjà
- DIRECTO Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe
- Campanya municipal L’arbre d’Albiol tornarà a competir amb Vigo: Badalona destinarà 2,5 milions al Nadal
- Investigació oberta La secretària dels Andic, a qui el magnat va llegar un milió d’euros, declara aquest dijous sobre la relació entre pare i fill
- Disturbis Retrat robot dels agitadors de Blocus detinguts a Espanya: menors sense ideologia, amb IA gratuïta i esperonats pels saquejos de Barcelona
