Mercat laboral

Finlàndia i Suècia registren taxes d’atur com les d’Espanya o Grècia

Els efectes col·laterals de la guerra d’Ucraïna, el procés de convergència de les economies europees i la gestió dels processos migratoris han fet augmentar l’atur als països nòrdics

Mentre que a Espanya el 20,3% de les empreses utilitzen IA, a Finlàndia la utilitza el 37,8%

Les companyies es queixen de falta de candidats qualificats per als perfils que busquen

Els salaris pugen a un ritme superior a la inflació i això aguditza les tensions socials

Finlàndia i Suècia registren taxes d’atur com les d’Espanya o Grècia
5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A Bulgària, quan la gent vol dir que sí amb el cap, el mou d’esquerra a dreta, i quan vol dir que no, el sacseja de dalt a baix. El món al revés. A Europa passa una cosa semblant amb els nivells d’atur: si històricament les taxes d’atur i d’atur juvenil més elevades es trobaven al sud d’Europa, més concretament a Espanya i Grècia, ara han migrat cap al nord i es troben en els que abans eren els paladins de l’estat del benestar: Finlàndia i Suècia. El model nòrdic viu hores baixes. Aquests territoris estan especialment castigats pels efectes de la guerra d’Ucraïna i per les tensions pròpies de tenir com a veïna una potència bel·licista com la Rússia de Vladímir Putin. El creixement del seu PIB ha sigut minso, quan no directament recessiu; ser capdavanter en IA té conseqüències, i la integració de la immigració revela debilitats greus.

"A diferència d’altres moments de la història recent, en què la conjuntura a Europa era bastant semblant per a tots els països, actualment les diverses economies afronten uns problemes que són molt diferents i els països del sud viuen un context molt més favorable", analitza el vicedegà de política d’internacionalització de la Universitat de Barcelona, Raúl Ramos.

Durant dècades, Espanya i Grècia s’han alternat en el deshonrós títol de ser el país de la Unió Europea amb més aturats, i han arribat a superar taxes del 25%, mentre que al nord els indicadors rondaven el 8%. No obstant, Espanya baixa fins al 10% i Grècia, al 7,9%, mentre que Finlàndia és l’estat de la Unió amb una proporció més alta d’aturats, el 10,5%. Suècia en té un 8,9%, però un atur juvenil del 24,4%.

Poca demanda d’empreses

"L’alt atur de Finlàndia és atribuïble a la feblesa de les condicions econòmiques i a la demanda excepcionalment baixa de nous treballadors per part de les empreses, fet que deixa poques oportunitats laborals", expliquen els economistes finlandesos Jaakko Nelimarkka i Juho Peltonen en un article recent publicat per al Banc Nacional de Finlàndia.

A Suècia, l’economia ha guanyat velocitat i l’últim any creix per sobre del 2% interanual (créixer a partir d’aquesta xifra s’interpreta habitualment com un senyal de bona salut d’una economia). No obstant, el Riksbank reconeixia a finals del 2025 que "la situació del mercat laboral encara és feble, malgrat el ràpid creixement del PIB". En el mateix informe anticipava un 2026 prolífic en creació d’ocupació.

"Hi ha indicis cada vegada més clars que el mercat laboral està a punt de fer un gir, i el Riksbank considera que la utilització dels recursos en el mercat laboral també començarà a augmentar ben aviat". Unes expectatives que no s’estan complint, ja que al juliol, segons les últimes dades actualitzades per l’Eurostat, la taxa d’atur era del 8,6%, com la del mateix mes de l’any anterior.

Les dues economies han adoptat alguns dels mals hàbits que arrossega Espanya, on l’atur continua sent elevat –si es compara amb la mitjana de la UE o directament amb economies com l’alemanya–. Els territoris del sud presenten unes taxes d’atur que són substancialment més elevades que els del nord i, malgrat l’atur, les empreses es queixen de falta de candidats i d’un desajust entre les competències que necessiten i les que acaben trobant en el mercat laboral.

El vicedegà d’internacionalització de la UB afegeix un ingredient que, sumat als altres, podria explicar aquest repunt de l’atur als països del nord d’Europa. Com que són economies més productives i avançades tecnològicament, la penetració de la intel·ligència artificial hi és més elevada. Mentre que a Espanya el 20,3% de les empreses utilitzen IA, aquest percentatge puja al 37,8% a Finlàndia i al 35% a Suècia, segons Eurostat. I això ja pot estar destruint alguns llocs de treball, especialment els més automatitzables i en què comencen molts joves.

Qüestionar el model

No totes les economies avançades i especialment exposades als efectes col·laterals de la guerra d’Ucraïna reaccionen de la mateixa manera. És el cas d’Alemanya, que, malgrat encadenar diversos anys amb taxes de creixement baixes i fins i tot períodes de recessió, manté un atur baix (per sota del 4%). "Malgrat que comparteix alguns dels problemes de Suècia o Finlàndia, com la competència de la indústria xinesa, l’augment dels costos energètics i els aranzels dels Estats Units, que dificulten el creixement de la seva indústria, l’economia alemanya genera llocs de treball en el sector serveis, especialment en àmbits com l’educació i la sanitat", apunta el professor d’Economia d’Esade Pedro Aznar.

Les mateixes autoritats finlandeses i sueques reconeixen que la manera com integren la immigració –que és necessària per compensar les seves baixes taxes de natalitat– genera efectes negatius. "Les persones nascudes fora de la UE tenen dificultats per trobar una ocupació de qualitat amb uns nivells d’ingressos prou alts", retreia la Comissió Europea a Suècia en el seu últim country report, publicat al juny.

Notícies relacionades

A Finlàndia, el ritme a què les empreses creen ocupació no és prou alt per absorbir aquesta nova força laboral, i des del Banc Nacional finlandès parlen de "col·lapse total" en la generació de noves oportunitats laborals. Tant per la quantitat com per la qualitat d’aquestes oportunitats, ja que els nous llocs de treball creats eviten que les taxes d’atur continuïn augmentant, però sovint són a temps parcial i de baix valor afegit, cosa que suposa un problema de productivitat per al conjunt de l’economia.

Pot semblar paradoxal, però aquest augment de la mà d’obra disponible no es tradueix en una caiguda denls salaris davant més competència entre treballadors. Tant a Suècia com a Finlàndia els salaris pugen a un ritme superior a la inflació i això aguditza les desigualtats socials. Brussel·les ho advertia així a Suècia, on la diferència d’estatus entre una persona que treballa i una que no treballa és elevadíssima. Mentre que una persona aturada té el 61,6% de probabilitats de viure en risc d’exclusió social, una persona que treballa només en té un 9%, segons dades citades per la Comissió Europea.