L’empresariat català afronta amb prudència la incertesa econòmica

La incertesa sobre el futur econòmic va marcar així la quarta edició del fòrum, organitzat el divendres 25 de setembre per EL PERIÓDICO, Diari de Girona, 'actius' i Prensa Ibérica sota el títol Com afrontar els nous desafiaments: de la geopolítica a l’economia. La trobada va omplir l’auditori de l’Hostal La Gavina, a s’Agaró (Baix Empordà, Girona), amb més de 150 empresaris, directius i polítics.

Trobar solucions

Amb una cita de l’assaig Skin in the game, de l’investigador i financer d’origen libanès Nassim Taleb (Amioun, 1960), el director general de Prensa Ibérica, Sergi Guillot, va recordar que, malgrat els riscos, són les persones «que es juguen la pell» les que valen la pena. «Ja no es tracta de què pensem, sinó de què fem; i no es tracta de tenir raó, sinó de trobar la solució», va resumir.

El diagnòstic del directiu es produeix en una Catalunya l’economia de la qual manté, a grans trets, un ritme de creixement favorable. El secretari general del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, Juli Fernández, va recordar que el PIB creix a un ritme del 3% interanual –per sobre de la mitjana europea–, que Catalunya ja compta amb uns quatre milions de persones ocupades i que les seves exportacions han superat per primera vegada els 100.000 milions d’euros.

No obstant, poc després, va advertir que «el creixement, per si sol, no diu res» si no redueix la pobresa i amplia la igualtat d’oportunitats. Dit d’una altra manera, a la Generalitat li resulta cada vegada més difícil ignorar que la renda per càpita no avança al mateix ritme que el PIB. Per això, el Govern vol centrar les seves polítiques a millorar la productivitat i augmentar la mida de les empreses, un teixit compost en un 98% per pimes.

Però els esforços dels alcaldes i els polítics catalans es desenvolupen en un context internacional molt menys tranquil·litzador. El professor de l’IESE Xavier Vives va comparar el moment actual amb el món anterior a 1914, quan les potències «agafaven el que volien» en una cursa armamentística i colonial. «Aquest és el món de Donald Trump», va afirmar. I va recordar que el president nord-americà va defensar davant l’ONU una visió en què el botí correspon al guanyador. Davant d’aquest escenari, Vives va indicar que «la prioritat absoluta d’Europa ha de ser el creixement econòmic i la defensa», amb més dissuasió nuclear, «perquè amb França no n’hi ha prou i Vladímir Putin ho sap».

L’anàlisi geopolítica enllaça amb un altre dels grans desafiaments europeus, que l’economista Juan Moscoso, professor, 'senior fellow' del Centre d’Economia Global i Geopolítica d’Esade i conseller d’Indra, va citar: «Assumir que estem vivint el final d’un període històric de dos segles». Al seu parer, un dels principals riscos per al Vell Continent és que no es compleixi ni el 10% de les receptes dels informes de Mario Draghi i Enrico Letta.

Créixer un 2,5% el 2026

En aquest pragmatisme, Antonio Romero, director general de CECA, va aportar un raig de llum al recordar que Espanya continua entre els líders europeus en creixement i que la previsió per a aquest any és una pujada de fins al 2,5%. En tot cas, per a l’economista, els dos núvols negres que planen sobre l’economia del país són el deute públic i el del sector tecnològic lligat a la intel·ligència artificial, «que està en mans de 'hedge funds' especulatius».

La incertesa internacional conviu amb problemes estructurals que afecten directament la vida quotidiana i el funcionament de les principals ciutats europees, des de Lisboa fins a Estocolm. Entre ells, la falta d’habitatge ocupa un lloc central. «140.000 pisos»: aquest és el dèficit acumulat en sis anys a Catalunya, va xifrar la consellera delegada de Savills Barcelona, Anna Gener. La directiva va aprofitar la seva conversa amb la directora d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez, per criticar el límit dels lloguers i la llei contra «la compra d’habitatge especulativa», unes «regulacions des de la ideologia» que són les que cristal·litzen en desnonaments com el de Maricarmen Abascal a Madrid: «És un gran fracàs col·lectiu».

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va reconèixer la urgència que travessa el país. «Som en una Catalunya preparada per a sis milions de persones, però ja en som vuit i aviat en serem deu», va remarcar, després de vincular la situació a una desinversió acumulada en infraestructures de mobilitat i habitatge, i sent aquest últim «la condició» innegociable perquè els catalans «puguin tenir una vida estable».

Falta inversió

Malgrat aquests dèficits, Paneque va defensar que Catalunya té els ingredients necessaris per continuar creixent, però va alertar que «fa falta inversió», una lectura que l’ecosistema català va corroborar: «Els actors els tenim, però una mica desconnectats», va resumir la directora d’R+D en Salut Humana d’Hipra, Laura Ferrer, a la taula sobre salut i innovació moderada pel sotsdirector del Diari de Girona, Oriol Puig.

Notícies relacionades

La CNMC demana suavitzar les exigències als nous centres de dades

El Banc d’Espanya eleva el creixement al 2,6% el 2026

El debat va posar de manifest com l’impuls d’un projecte local, com el futur Campus de Salut de Girona, és capaç de modificar l’economia de la zona i atreure el talent especialitzat que costa de trobar. «Perquè perquè hi hagi un ecosistema sòlid hi ha d’haver densitat de gent i confiança entre els diferents agents», va recordar el president de Girona Health Hub, Juan Fran Cuello de Oro. No obstant, segons l’opinió del CEO de MedTech Catalonia, Jordi Bellvehí, falta capital, i va reclamar un fons d’inversió «des de Girona i per a Girona».

Si la salut s’erigeix com un àmbit de valor afegit, de cara al futur, la taula de turisme –formada per la professora de la Universitat de Girona Anna Garriga; el conseller delegat de Camiral, David Plana, i el director general de l’Hostal La Gavina, Joan Carles Casanovas– va posar el focus en com resoldre els problemes d’un sector amb molt arrelament i una elevada implicació de mà d’obra, però amb un valor afegit limitat. «El fundador d’aquest establiment, Josep Ensesa, ja va tenir aquest debat de qualitat o quantitat fa un segle, i va optar per la qualitat», va recordar Casanovas. Una orientació similar va defensar l’alcalde de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Maurici Jiménez, que va apostar per la desestacionalització i la diversificació cap a un model «més prèmium». Ell, per cert, va ser un dels que van aixecar la mà quan es va proposar l’opció «estarem millor» el 2027.