Sindicats i moviments prohabitatge ultimen protestes i sospesen una vaga general després del fracàs dels decrets Maricarmen

CCOO i UGT s’estan coordinant i debatent en el si dels seus màxims òrgans directius l’abast de les seves mobilitzacions, pendents de la magnitud política de la derrota que ha patit aquest divendres el Govern al Congrés i de si aquesta deriva en un avançament electoral. Paral·lelament, sindicats minoritaris com la CGT es debaten internament aquest cap de setmana en un congrés sobre si es llancen a una vaga general i en quins termes.

El cost de l’habitatge és un problema cada cop més important per a una part creixent de la població treballadora espanyola i els sindicats han anat fent passos en el seu procés de sincronització amb els moviments d’habitatge. Conscients que no serveix de res que arribin a pactar amb les patronals increments més o menys substancials de salaris si aquest plus, en lloc d’anar a la butxaca dels treballadors, se l’endú íntegre el propietari o la hipoteca.

La qüestió de l’habitatge ha anat guanyant enter en les agendes d’aquestes organitzacions, atiades per les inquietuds dels seus afiliats, a més de les seves pròpies afinitats polítiques. UGT, per exemple, té una demanda interposada davant el comitè de drets socials de la Unió Europea contra Espanya per no garantir l’article 47 de la Constitució, aquell que dicta que: «Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació».

¿Vaga general o protestes recurrents?

Les cúpules de les centrals majoritàries, que entre totes dues sumen uns dos milions d’afiliats i apleguen centenars de milers de delegats a les empreses, estan sondejant els seus pròxims passos. «CCOO vol parlar, evidentment, amb la UGT i amb més organitzacions sindicals, així com amb els moviments socials, associacions de veïns, moviments d’inquilins i inquilines per promoure jornades de mobilització i jornades de lluita que, segons el meu parer, han de tenir una dimensió laboral i que al llarg dels pròxims dies concretarem, en funció del que reflexionem en els nostres òrgans de direcció, que seran convocats aquests pròxims dies, i en funció de la resposta que percebem també aquest cap de setmana al carrer», ha afirmat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, hores abans de la votació parlamentària.

«La història ens demostra que sense mobilització no hi ha cap possibilitat de resoldre els problemes», ha afirmat el líder d’UGT, Pepe Álvarez, també hores abans de la votació fallida. «Treballarem amb els sindicats d’inquilines i nosaltres mateixos dins del sindicat, però la lluita ha de continuar, amb mobilitzacions sostingudes en el temps i amb força, no s’afronta només liberalitzant sòl», ha afegit.

No obstant, la via encara no està clara i que CCOO i UGT acabin optant per una vaga general és una hipòtesi dubtosa: «No tot el país té els mateixos problemes d’habitatge. [...] Les vagues és fàcil anunciar-les i registrar-les, però no tant fer-les. Valorarem quin tipus de mobilitzacions seran més efectives», ha afirmat Álvarez. «Els pròxims dies prendrem decisions, però ja avanço que mobilitzacions, segons el meu parer, hi ha d’haver jornades de lluita, hi ha d’haver jornades de mobilització i crec que ha de tenir una dimensió laboral que fixarem els pròxims dies», ha apuntat el seu homòleg de CCOO.

Sindicalisme alternatiu

Notícies relacionades

Una exmoderadora de continguts de Facebook a Barcelona se suïcida

La construcció d’habitatge protegit es dispara i Madrid i Catalunya concentren la major part del creixement

Les grans centrals de moment es mostren més partidàries d’accions puntuals però sostingudes en el temps i protestes deslocalitzades, amb autonomia dels territoris, més que no pas un dia d’aturada total del país. «CCOO i UGT no li muntaran una vaga general a un Govern del PSOE», recela un militant de la CGT. La central anarcosindicalista és, juntament amb USO, el sindicat següent en afiliats després de les grans centrals i aquests dies celebra a Parla (Madrid) el seu congrés ordinari. La tensió dins de l’organització és elevada per diverses qüestions, i les corrents divergeixen sobre decisions estratègiques. Una part del sindicat és partidària de llançar-se a una vaga general, de la mà dels sindicats d’inquilins, per donar-los cobertura legal.

Legalment, una vaga general ha d’estar convocada i registrada sota reivindicacions netament laborals. Altrament, qualsevol entitat potencialment afectada per les mobilitzacions que se’n derivin podria impugnar judicialment la convocatòria. Va passar, per exemple, quan el moviment independentista va convocar una aturada general a Catalunya el 8 de novembre del 2017, un mes i una setmana després del referèndum i de les càrregues policials esdevingudes durant aquest. La patronal Foment del Treball va impugnar judicialment aquella convocatòria, a l’entendre que no obeïa a qüestions laborals, sinó merament polítiques, i que sindicats com la Intersindical CSC van mirar de donar empara laboral a una protesta de partits independentistes. El Tribunal Suprem va acabar donant la raó als convocants i rebutjant els arguments de Foment.