L'economia blava catalana representa el 3% del valor afegit del sector a Europa

Les xifres, les últimes disponibles, s'han presentat aquest dimecres en una jornada sobre economia blava organitzada per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA). El sector va patir un retrocés important el 2020, amb l'impacte de la pandèmia, després de diversos anys de creixement. La recuperació es va iniciar el 2021 i el 2023 va assolir els seus màxims en volum de negoci i VAB. L'ocupació també s'ha recuperat, tot i que encara no ha tornat als nivells anteriors a la crisi sanitària.

Turisme marítim, principal activitat

El turisme marítim és, amb diferència, la principal activitat d'aquesta economia. Representa el 52,3% del volum de negoci generat a Catalunya. El segon gran bloc són els anomenats recursos marins vius, que inclouen la pesca, l'aqüicultura i la transformació i comercialització de productes pesquers. Aquestes activitats representen un altre 29,7% del negoci.

«Hem verificat que el sector dels recursos marins vius és el segon motor econòmic de l’economia blava a Catalunya, després del turisme, i que en el marc de l’Estratègia marítima treballem per continuar impulsant-lo i afrontar els reptes del sector», ha assegurat la secretària general d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot.

Més enllà de la pesca i els ports

El concepte d'economia blava engloba un ampli ventall d'activitats relacionades amb el mar. A més del turisme, la pesca i l'aqüicultura, inclou àmbits com les activitats portuàries i altres serveis i negocis vinculats al medi marí. L'anàlisi presentada pel Govern incorpora també algunes activitats que no formen part de l'indicador utilitzat per la Comissió Europea. Catalunya compta amb més de 400 centres d'activitats marítimes registrats, entre acadèmies nàutiques, centres de busseig i centres nàutics.

La pesca marítima recreativa va generar, per la seva banda, 65,4 milions d'euros de volum de negoci el 2023. En aquesta xifra s'inclouen les diferents modalitats de pesca des d'embarcació i des de la costa, a més de la pesca submarina. La Generalitat atribueix part de l'evolució positiva del sector al desplegament de l'Estratègia marítima de Catalunya. «Tenir l'Estratègia Marítima de Catalunya ha contribuït al fet que l'economia blava estigui creixent. Les xifres demostren que va pujant», ha subratllat Massot.

Reclamació de fons europeus

Notícies relacionades

Barcelona llança una estratègia per impulsar i internacionalitzar l’economia blava amb 150 milions fins al 2030

La intel·ligència artificial i la inflació, els grans factors que condicionaran el mercat en el futur

La continuïtat del finançament europeu per al sector pesquer i aqüícola va centrar bona part de la intervenció de Massot. La responsable del Departament d’Agricultura ha reclamat que es mantingui el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA), davant del debat sobre el futur pressupost comunitari. «És important disposar de finançament per impulsar l'economia blava. No ens podem permetre la desaparició del FEMPA ni una retallada del pressupost específic per al sector de la pesca i l'aqüicultura», ha advertit.

La jornada, han assegurat en un comunicat, ha reunit representants de la Comissió Europea, administracions, centres de recerca i organismes especialitzats per analitzar les polítiques de desenvolupament de l'economia blava i compartir experiències de diferents territoris europeus.