La Generalitat avisa que amb «créixer no n’hi ha prou»: l’economia catalana avança al 3% però la renda per càpita es queda enrere

Així ho ha defensat el secretari general del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, Juli Fernández, en representació de la consellera, Alícia Romero Llano, en les IV Jornades Empresarials de S’Agaró celebrades aquest divendres. La trobada està organitzada per EL PERIÓDICO, ‘Diari de Girona’, ‘Actius’ i Prensa Ibérica, compta amb el patrocini de FCC, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, i té la col·laboració de l’Hostal de La Gavina.

Rumb a la redistribució

Fernández ha començat reivindicant la millora del clima polític i institucional a Catalunya, que, segons el seu parer, dona confiança al teixit empresarial per desenvolupar la seva activitat «amb total normalitat». Després ha repassat, amb cert optimisme, els principals indicadors. El PIB creix a un ritme del 3% interanual, «per sobre de la mitjana europea». Ja hi ha uns 4 milions de persones ocupades, l’atur baixa i les exportacions van marcar un rècord de més de 100.000 milions d’euros. A això s’hi sumen la creació de més de 23.000 empreses i la captació de més de 10.000 milions en fons europeus.

Malgrat aquestes dades, el departament posarà el focus en la redistribució. També el posarà en la productivitat, que, segons ha dit, es tradueix en més creixement, millors salaris i unes finances públiques més sòlides. En aquesta línia ha situat la necessitat que les empreses, un 98% pimes, guanyin dimensió. Com a exemple ha citat el suport de l’Institut Català de Finances (ICF), que ha passat de concedir 450 milions en préstecs a superar els 1.000 milions.

Un altre dels punts a millorar seran les infraestructures, des de l’energia fins al transport, «Rodalies o la xarxa», i els equipaments socials i sanitaris. Fernández també ha citat la retenció i creació de talent, l’educació, la transferència de la innovació al teixit empresarial i l’accés a l’habitatge, que, segons el seu parer, s’ha convertit en «l’element que més desigualtat genera» i per al qual el Govern ha posat «els fonaments» amb el Pla 50.000. La llista inclou, a més, l’envelliment de la població, amb un augment del 6,3% de la despesa en pensions, i la inflació.

I així fins a arribar a la reforma de l’administració pública, amb la simplificació com a prioritat, i a la reducció de l’endeutament i el control de les finances públiques. Per finançar aquestes polítiques, Fernández ha recordat que el Govern ha aprovat els pressupostos més expansius dels últims anys, amb més de 49.000 milions d’euros, 9.000 milions més que el 2023. També ha mencionat el nou model de finançament que ha d’aprovar el Congrés, que aportaria 4.600 milions addicionals.

Contra la polarització

El director general de Prensa Ibérica, Sergi Guillot, ha sigut l’encarregat d’obrir la jornada. Ha defensat que, en un ordre mundial en què l’accés a la informació està cada vegada més lligat a la polarització que alimenten les xarxes socials i a les bombolles informatives que teixeix l’algoritme, la funció del periodisme no pot ser cap altra que la de construir «un marc mental comú» que contribueixi al respecte i al reconeixement mutus. Les seves paraules s’inspiren en les idees del filòsof sud-coreà Byung-Chul Han, guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2025. Guillot ha recuperat el seu concepte d’esfera pública: el lloc on la gent, malgrat les seves diferències, discuteix amb un marc compartit i amb unes regles del joc comunes.

Segons Guillot, Prensa Ibérica contribueix a aquest marc des de la seva capil·laritat. La seva xarxa de capçaleres cobreix més de 2.000 municipis de tota la Península i, des d’aquesta proximitat, permet comprendre la idiosincràsia de cada racó. «Aquesta pluralitat és el nostre principal valor», ha afirmat. «Aquesta és la nostra manera de fer esfera pública i de contribuir a la societat».

Guillot també ha citat Nassim Nicholas Taleb, autor d’‘El cisne negro’, i el seu assaig ‘Skin in the game’. La idea de fons és que la gent que val la pena és la que es juga la pell i assumeix les conseqüències de les decisions que pren. «Ja no es tracta de què pensem, sinó de què fem; no es tracta de tenir raó, sinó de trobar la solució», ha resumit. Si algú entén bé aquest principi, ha dit, són els empresaris. També els polítics, «ja que un alcalde no es pot amagar darrere de grans discursos, perquè al darrere hi ha els seus veïns i els seus problemes del dia a dia». I també els periodistes dels diaris locals, que publiquen sobre els seus veïns, els seus carrers i la seva gent.

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial i la inflació, els grans factors que condicionaran el mercat en el futur

El Govern accelera amb un altre decret de nous requisits per a centres de dades

És en aquesta proximitat, ha defensat, on els problemes deixen de ser ideològics per convertir-se en humans: «Acabem posant-nos d’acord no perquè pensem el mateix, sinó perquè hem de conviure». Amb aquesta vocació, les jornades abordaran temes concrets com la salut, l’habitatge o el turisme, «amb persones que es juguen la pell» en cadascun d’aquests sectors.

Una decisió a milers de quilòmetres

La participació en aquest espai és el que ha volgut agrair l’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez. L’alcalde ha advertit que «una decisió presa a milers de quilòmetres pot afectar una empresa familiar de l’ecosistema local». És una idea que travessa tots els sectors de l’economia, però que en un municipi com el seu, amb una alta dependència del turisme, resulta especialment sensible. Jiménez ha explicat que el seu repte passa per avançar cap a la desestacionalització i la diversificació de l’oferta, amb la vista posada en un model «més prèmium».