Catalunya necessita més inversió per afrontar el seu creixement: «Estem preparats per a 6 milions, però ja en som 8 i aviat en serem 10»

Entre els sectors a què s’ha referit, és el de les infraestructures el que veu més urgent, especialment en mobilitat. En aquest àmbit, la inversió anual va caure en picat l’última dècada des dels 400 o 500 milions d’euros fins als 80 o 90 milions que va tocar en els seus pitjors anys. Ara toca «fer el salt de modernització», i les xifres, ha defensat, l’acompanyen. Entre el 2020 i el 2024, la Generalitat va liquidar una inversió mitjana de 214 euros per habitant, mentre que el pressupost del 2026 l’eleva fins als 366 euros per habitant.

De l’aigua a les renovables

També dins de les infraestructures, en matèria de gestió de l’aigua, la consellera ha assegurat que el full de ruta aprovat l’agost del 2024 avança «en temps i forma». El pla preveu 2.000 milions d’euros perquè el 2030 el 70% del recurs hídric sigui no convencional, és a dir, que no depengui directament de la pluja. L’objectiu és no tornar a trobar-se davant d’una sequera sense les infraestructures a punt.

En energia, ha qualificat d’«inexplicable» que Catalunya estigui tan endarrerida en la implantació de renovables i emmagatzematge, un àmbit en el qual el país té «l’oportunitat de ser líder i pioner». Una urgència que, segons el seu parer, va més enllà de complir un objectiu ambiental, perquè la transició energètica és «sobretot» un element de transformació econòmica.

Tampoc ha deixat al marge la situació del mercat de l’habitatge, sense el qual el creixement econòmic no serà possible. L’ha descrit com un mercat dinàmic, amb més de 112.000 compravendes a Catalunya el 2025 que conviu, no obstant, amb una dificultat creixent d’accés que afecta moltes famílies i, de retruc, les empreses. L’habitatge assequible, ha defensat, «és la condició perquè els catalans puguin tenir una vida estable», que juntament amb un transport públic fiable, és capaç d’ampliar els mercats de treball i de connectar les empreses amb els professionals que necessiten.

Sense recursos, no hi ha salt

Paneque ha volgut remarcar que cap d’aquestes inversions serà possible sense el finançament necessari. Així, ha recordat que el 4 de setembre passat el Consell de Política Fiscal i Financera va donar llum verda al nou model de finançament. Aquest model suposaria més de 4.600 milions d’euros addicionals per a Catalunya, un 13,3% més de recursos, i una participació més àmplia de la Generalitat en els principals impostos compartits, tot i que encara ha de superar un recorregut normatiu i parlamentari.

Notícies relacionades

Anna Gener (Savills) demana un gran pacte estatal d’habitatge per reduir el dèficit de 140.000 habitatges a Catalunya

Antonio Romero (CECA) veu una economia espanyola «robusta» malgrat la inflació

Amb tot, darrere d’aquest debat, ha conclòs, hi ha una qüestió de fons: la capacitat de Catalunya per governar-se, sostenir els seus serveis públics, construir l’habitatge que necessita, transformar les seves infraestructures i preparar-se per a la transició energètica. Un objectiu que, segons el seu parer, hauria d’unir Govern, institucions i sectors econòmics per obtenir els recursos que permetin desenvolupar el país.

Les IV Jornades Empresarials de S’Agaró són una trobada organitzada per EL PERIÓDICO, ‘Diari de Girona’, ‘actius’ i Prensa Ibérica, que compta amb el patrocini de FCC, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, i té la col·laboració de l’Hostal de La Gavina.