Anna Gener (Savills) demana un gran pacte estatal d’habitatge per reduir el dèficit de 140.000 habitatges a Catalunya

Per a la directiva, són diverses les causes que han portat a aquest context. La primera és que les polítiques d’habitatge han prioritzat actuar sobre el parc existent en lloc de promoure obra nova. El resultat ha estat «un cúmul de mesures» i de canvis normatius constants que generen inseguretat jurídica. És un problema greu en un sector el cicle del qual «va més enllà del cicle polític» i que, si requereix gestió urbanística, es pot allargar fins a deu anys.

A això s’hi sumen les dificultats del sector promotor, marcat per l’escassetat de sòl finalista i per una tramitació que es pot allargar mesos o fins i tot anys. «Quan demanes una llicència no saps si te la donaran en 8 mesos o en 24», ha lamentat. També pesen l’encariment del finançament i de la construcció, la manca de mà d’obra i una fiscalitat «complexa i canviant».

Regulació «des de la ideologia»

Preguntada per la regulació impulsada pel Govern en els darrers anys, Gener ha estat especialment crítica amb el topall dels lloguers, ja que, basant-se en dades de l’Incasòl, ha afirmat que els nous contractes han caigut, fet que evidencia que s’està retirant oferta del mercat. Al seu parer, la causa no és tant la pèrdua de rendibilitat com el risc reputacional, que porta fundacions, asseguradores o particulars a invertir en altres usos. Per il·lustrar-ne les conseqüències, ha proposat al públic ple d’empresaris i representants institucionals que l’escoltava anunciar un pis de 100 metres quadrats a l’Eixample a preu topat. «Rebria més de mil sol·licituds, i el propietari acabaria escollint el llogater més solvent», ha subratllat. «¿Què fem amb les 999 persones que no hi tenen accés?».

Igual de contundent s’ha mostrat amb la llei catalana contra la compra especulativa d’habitatge, que ha aprofitat per recordar que Catalunya considera gran tenidor qui té més de cinc habitatges, davant dels deu de la resta d’Espanya, una xifra que, al seu parer, no dona capacitat d’incidir en el preu del mercat. «S’ha regulat des de la ideologia», ha conclòs.

Sobre Casa 47, la nova iniciativa estatal que mobilitza habitatges heretats de la bombolla immobiliària a través de l’antiga Sareb, ha reconegut que és «meritòria». Tanmateix, ha advertit que molts d’aquests habitatges són on no hi ha demanda i no resoldran el problema a les zones tensionades.

La punta de l’iceberg

Totes aquestes arestes conformen un problema de gran abast, en què el cas recent del desnonament de Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys que vivia des de 1956 en un pis del carrer Alcalde Sainz de Barandaque (Madrid), acaba sent la punta de l’iceberg. Un cas que, ha reconegut Gener, li ha causat «dolor i fins i tot ràbia». Però, malgrat el seu impacte mediàtic, ha advertit que aquest tipus de situacions tenyeixen d’emoció i d’«instrumentalització política» un debat que «hauria de ser tècnic».

Notícies relacionades

La Generalitat avisa que amb «créixer no n’hi ha prou»: l’economia catalana avança al 3% però la renda per càpita es queda enrere

Antonio Romero (CECA) veu una economia espanyola «robusta» malgrat la inflació

Perquè, encara que la culpa acabi recaient una vegada i una altra sobre el sector privat, Gener ha recordat que atendre les situacions de vulnerabilitat és responsabilitat de l’administració pública. El problema, ha dit, és que el parc públic d’habitatge és «pràcticament inexistent» i cap administració no pot oferir una alternativa habitacional, «és un gran fracàs col·lectiu», ha conclòs.

Les IV Jornades Empresarials de S'Agaró celebrades aquest divendres són una trobada organitzada per EL PERIÓDICO, Diari de Girona, 'activos' i Prensa Ibérica, que compta amb el patrocini de FCC, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, i té la col·laboració de l'Hostal de La Gavina.