Foment proposa construir habitatges en els nous polígons per als treballadors de les fàbriques

La històrica patronal catalana ha alertat que l’encariment de l’habitatge llastra especialment les petites i mitjanes empreses. En el context actual de creixement econòmic, hi ha una ‘guerra’ entre companyies per captar professionals altament qualificats que els permetin desplegar la seva estratègia d’expansió. Segons les últimes dades recollides a l’enquesta de clima empresarial de l’Idescat, gairebé la meitat de les companyies catalanes –concretament el 46,6%– manifesten dificultats per cobrir vacants.

I l’habitatge és una peça clau en aquesta partida d’escacs. A tall de mostra, el preu del metre quadrat de compra s’ha encarit un 10,5% l’últim any, mentre que els salaris han pujat a Catalunya un 3,85% durant aquest mateix període. Una bretxa que persisteix des de fa temps i que obliga a destinar 15 anys de salari mitjà íntegre a pagar una casa a Barcelona o a destinar més del 50% de la nòmina si es viu de lloguer i no es cobra més de 2.000 euros mensuals.

“Les pimes són les més afectades, no les grans. Una multinacional pot pagar sous de 70.000-90.000 euros anuals que absorbeixen el cost de l’habitatge barceloní; una pime de 20 empleats que factura tres milions d’euros no pot competir en aquest segment”, recull l’informe de l’entitat empresarial.

Plusos salarials o cases a prop del polígon

Una mesura que la patronal contempla al seu informe és copiar el model alemany Werkswohnungen i destinar un percentatge del sòl dels nous polígons industrials de segona generació o parcs empresarials a habitatge. Amb l’objectiu de garantir als empleats de les fàbriques que hi podran viure a prop i a preus raonables. Una readaptació de l’esperit de les colònies tèxtils catalanes de fa dos segles, quan els patrons construïen a prop dels rius factories i pobles sencers per allotjar els seus obrers.

Una altra fórmula per la qual aposten cada vegada més empreses és abonar complements salarials a aquells treballadors que viuen lluny del centre de treball, o bé per incentivar que acceptin un contracte malgrat el temps que invertiran en desplaçaments o bé perquè adquireixin un habitatge més a prop.

Notícies relacionades

Una exmoderadora de continguts de Facebook a Barcelona se suïcida

La construcció d’habitatge protegit es dispara i Madrid i Catalunya concentren la major part del creixement

En aquest sentit, des de Foment també expliquen que en territoris com el Vallès i el Bages, dos centres industrials actius i amb una necessitat constant de professionals qualificats, les corporacions estudien préstecs interns al personal que faci un canvi de domicili, per exemple.

Mesures, no obstant, que reconeixen des de la patronal però de les quals no s’enorgulleixen. “Suposa un increment de cost que no representa un increment de productivitat, ni una millora de la capacitat adquisitiva del treballador", ha afirmat el president del consell territorial de Foment I és que aquest plus l’acaba absorbint el propietari. "No és eficient i és un fre claríssim”, ha insistit. “No és una solució, és un pedaç. Reflecteix la falta de polítiques d’habitatge dels diferents governs durant els últims 15 anys”, ha afegit el director d’estudis i economia, Salvador Guillermo.