La factura europea d’una frenada de la IA: 440.000 milions d’estalvi familiar exposats a l’eurozona i 32.000 milions en fons espanyols

La dimissió sobtada de Jacob Coxon, un investigador del gegant tecnològic Anthropic, després de llançar l’ombrívola alerta que la IA «podria acabar amb tots nosaltres abans que acabi la dècada», ha encès totes les alarmes sobre les capacitats del que, fins ara, es perfilava com la gran promesa de l’economia global.

L’advertència de Coxon va deixar, a més, de ser un episodi aïllat després que OpenAI reconegués sis casos de comportament «preocupant» en els seus models de negoci. La situació va arribar als màxims nivells de preocupació a mesura que els creadors dels xatbots més populars del món, com OpenAI, Anthropic, o Alphabet, van plantejar controlar i frenar el ritme de desenvolupament dels seus models més avançats, denominats models d’intel·ligència artificial de frontera (FAIM).

La por arriba a la borsa

El primer impacte es va produir a la borsa. Nvidia, el gran exponent d’aquesta activitat, ha guanyat més d’un 1.368% en tres anys i ara mateix té una capitalització de 5,2 bilions de dòlars –més que el PIB del Japó–. Tot i això, va perdre 150.000 milions de dòlars en un sol dia davant el temor que es produís un esclat als mercats. Sembla que de moment això no serà així. No obstant, hi ha inversions multimilionàries en joc.

El cost borsari d’una correcció més brusca i duradora superaria la mida d’una economia de mida mitjana mida. L’exposició borsària espanyola a la IA es canalitza a través dels fons d’inversió espanyols, que compten amb almenys 32.000 milions d’euros exposats a companyies d’intel·ligència artificial (IA). Això equival al 7% del patrimoni total gestionat, segons l’última nota d’estabilitat financera de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El risc per a les llars

Un possible crac de la IA tindria, lògicament, un impacte més gran en la butxaca dels europeus. El Banc Central Europeu (BCE) calcula que l’exposició de les llars de l’eurozona als gegants tecnològics és de 440.000 milions d’euros a través també de fons indexats (ETF), més accessibles a inversors minoristes, una xifra equivalent al PIB de Grècia i Hongria juntes. Un altre punt d’exposició important, tot i que no hi ha dades fiables, rau en les companyies d’assegurances i els fons de pensions als Set Magnífics.

Des del BCE adverteixen que les llars mantenen aquesta exposició «sense ser necessàriament conscients del risc de concentració» associat. Frankfurt matisa que el risc d’una caiguda d’origen intern és «limitat», ja que el sector europeu és més petit i amb valoracions més elevades.

Malgrat aquestes dades centrades en la part borsària del fenomen, patronals del sector i analistes financers consultats per EL PERIÓDICO han explicat que no existeix una xifra rodona que resumeixi el cost econòmic d’una desacceleració a gran escala sobre Espanya. Això es deu al fet que la inversió en IA va més enllà de limitar-se a tenir unes quantes accions dels Set Magnífics (Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Nvidia i Tesla).

Una xifra «impossible» d’estimar

«Estimar l’impacte econòmic és pràcticament impossible», ha apuntat Justo Hidalgo, director sènior de tecnologies i governança de l’Associació Espanyola de l’Economia Digital (Adigital), una de les patronals del sector. «Cal tenir en compte que el que està en joc a Espanya no és l’aposta tecnològica en si mateixa, perquè el país no acull models d’avantguarda el desenvolupament dels quals depengui d’aquesta onada i del seu possible retrocés, sinó el desajust del capital ja compromès en infraestructures i una adopció empresarial real que va diversos passos per darrere», ha conclòs.

Entre aquests, un factor són les enormes despeses de capital que estan realitzant els denominats hiperescaladors (Amazon, Microsoft i Meta), sobretot en centres de dades. D’altra banda, hi ha el costat de l’oferta, dominat pels fabricants de xips asiàtics.

Centres de dades, la gran aposta espanyola

Notícies relacionades

La CNMC demana suavitzar les exigències als nous centres de dades

El Banc d’Espanya eleva el creixement al 2,6% el 2026

En infraestructura física, Espanya es juga 66.900 milions d’euros d’inversió directa i indirecta fins al 2030, segons Pb7 Research i SpainDC, l’associació que representa gegants com Meta o Microsoft en matèria de centres de dades a Espanya. SpainDC calcula que l’impacte anual el 2030 és de 7.300 milions d’ euros i es traduirà en una creació de 16.300 llocs de treball directes i indirectes. En inversió pública, les xifres també són milionàries. L’auge massiu dels centres de dades es tradueix en inversions en construcció i instal·lació que ja ronden els 1.729 milions d’euros.

No obstant, a diferència d’altres mercats, a Espanya, l’adopció de la IA és desigual, segons coincideixen des de BBVA Research i la patronal Adigital. Des de les dues organitzacions matisen que l’adopció d’aquestes tecnologies creix cada vegada més. Rafael Doménech, responsable d’anàlisi econòmica, preveu que l’adopció de la IA en l’economia espanyola podria augmentar la productivitat entorn d’un 3% en els pròxims deu anys. Adigital calcula que Espanya està lluny dels principals deu països per quantitat invertida en IA, cosa que redueix l’exposició del país a un crac generalitzat.