Catalunya impulsa 4 terminals ferroviàries de mercaderies

"No podem dependre només de la carretera i necessitem més trens per aconseguir la descarbonització del sistema i la competitivitat de les empreses", va assegurar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. L’estratègia parteix de la necessitat d’augmentar de manera substancial el pes del ferrocarril en el transport de mercaderies a Catalunya, avui irrisori com a la resta de l’Estat. L’objectiu és arribar a una ambiciosa quota modal del 10% el 2030, davant els nivells actuals, que se situen entorn del 4%, i avançar les xifres europees. El document considera que per aconseguir-ho no n’hi ha prou de millorar les vies, també és necessari disposar de terminals on fer l’intercanvi entre els dos mitjans de transport.

El desplegament es planteja de manera progressiva i amb la premissa que les terminals siguin viables perquè hi hagi una demanda empresarial contrastada. El primer projecte en què es concentrarà la inversió serà el de Lleida. La planificació preveu iniciar el 2028 la primera fase de les obres, amb l’objectiu que pugui ser operativa entorn del 2030. La inversió prevista per a aquesta primera fase a Quatre Pilans arriba als 73,6 milions d’euros, incloent-hi els treballs preparatoris i l’obra.

Accés per a Kronospan

Al Penedès, l’estratègia contempla també una primera fase de la terminal, amb una inversió d’uns 30,4 milions d’euros fins al 2031. El projecte es planteja com a alternativa a l’antic desenvolupament del Logis Penedès, ja descartat, i estarà connectat al sempre reclamat corredor mediterrani. En el cas de les Terres de l’Ebre, l’actuació es desenvoluparà inicialment a partir de la demanda de la indústria privada i tindrà com a primera fase el ramal ferroviari per donar servei a Kronospan, amb una inversió prevista d’uns 7,3 milions.

El quart àmbit és l’Empordà. L’objectiu és ampliar la capacitat i convertir la terminal de Vilamalla en una infraestructura més ambiciosa, orientada a trànsits com els d’automoció, productes carnis i mercaderia fresca. La planificació inclou una primera actuació sobre la terminal existent i el desenvolupament posterior de la terminal estratègica de l’Empordà.

La xarxa es completa amb terminals ferroportuàries i de suport, entre d’altres les dels ports de Barcelona i Tarragona, la Llagosta i Portbou, totes sota el paraigua d’Adif. L’estratègia considera especialment rellevant mantenir la reserva ferroviària de Portbou i garantir que el futur accés a la frontera pugui operar amb ample estàndard europeu o quedi preparat per a la seva implantació. Des de Territori es vincula l’actuació al creixement previst del trànsit internacional de mercaderies.

Informe anual

Notícies relacionades

La banca espanyola perd 16.500 milions en la borsa

Corpinnat supera les 10.000 tones de raïm veremat

Intel·ligència artificial

El Govern monitoritzarà l’impacte de la intel·ligència artificial en l’economia i, almenys una vegada a l’any, elaborarà un informe quantificant quants llocs de treball estan destruint les noves tecnologies, quants estan creant i quins estan transformant, entre d’altres.El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, no només vol pujar a l’onada de la intel·ligència artificial, sinó que, dins de les seves molt limitades competències, vol governar-la i promoure amb patronals i sindicats un catàleg de bones pràctiques per evitar potencials biaixos i discriminacions, també des dels seus serveis públics.