Nous PEM

Defensa elevarà un 22% la inversió en els seus grans programes i obrirà el repartiment a més empreses

Els compromisos de despesa arriben als 6.835 milions el 2026, amb les F-110 i l'ATP Cadenas al capdavant, mentre companyies com Sener, GMV, Oesía o MBDA es posicionen davant els nous projectes

Defensa elevarà un 22% la inversió en els seus grans programes i obrirà el repartiment a més  empreses

Marta Fernández - Europa Press

3
Es llegeix en minuts

El Ministeri de Defensa afronta el 2026 amb un nou salt en la despesa destinada als Programes Especials de Modernització (PEM). Els compromisos pressupostaris consignats per a aquest exercici ascendeixen a 6.835 milions d'euros i, si l'execució final arribés a aquesta xifra, suposarien un augment del 21,8% respecte dels 5.610 milions invertits el 2025 a través de 14 projectes.

El nou cicle inversor estarà marcat també per un canvi de prioritats. Les fragates F-110, amb gairebé 858 milions d'euros compromesos, i l'obús autopropulsat ATP Cadenas, amb 653 milions, són els projectes que encapçalaran la despesa. A més, l'Exèrcit de Terra passaria a concentrar la inversió més gran, amb 2.605 milions, per davant dels 2.242 milions de l'Armada, els 1.202 milions de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai i els prop de 787 milions corresponents a programes d'interès conjunt.

Així es desprèn de l'anàlisi de l'Observatori de Seguretat Nacional d'Opina 360 —firma de demoscòpia d'Iván Redondo—, elaborada a partir de les dades de la Intervenció General de la Administració de l'Estat (IGAE). L'informe reflecteix que la inversió en els PEM ja va augmentar un 73,1% el 2025 i anticipa una nova acceleració aquest any. El Ministeri d'Hisenda ja ha transferit 1.483 milions d'euros al Ministerio de Industria per començar a finançar aquest exercici fins a 14 nous programes, però s'espera que l'import sigui molt més gran per la posada en marxa d'altres programes com el Satcom multiórbita per desplegar una constel·lació de comunicacions segures integrada en la iniciativa europea IRIS².

L'informe també reflecteix que el gruix d'aquests nous PEM amb prou feines va tenir impacte pressupostari durant l'exercici passat. Dels projectes vinculats al Pla Industrial i Tecnològic de Seguretat i Defensa, únicament la modernització de mitja vida de les fragates F-100 va registrar obligacions reconegudes el 2025, per 13,9 milions d'euros perquè el departament de Margarita Robles va acabar signant aquests expedients l'última setmana de l'any, malgrat que el Ministeri d'Indústria va concedir els préstecs a finals d'octubre. La major part de les noves iniciatives concentren els seus compromisos a partir del 2026 i en exercicis posteriors.

Més empreses davant els nous programes

L'augment de la inversió coincideix amb un moviment més gran entre les empreses de defensa. «Des d'Indra ens han demanat diverses peticions d'informació respecte d'algun d'ells, per la qual cosa sí, som conscients que hi ha més moviment respecte de l'any passat», asseguren fonts d'una companyia del sector.

Un exassessor del Ministeri apunta, a més, que el departament dirigit per Margarita Robles pretén ampliar el ventall d'empreses beneficiàries. «Aquest any, el Ministeri de Defensa vol repartir més directament i una mica més de diners que l'any passat entre les companyies mitjanes del sector, en entendre que les grans contractistes del sector no van assignar càrrega de treball com s'esperava als seus proveïdors», sosté. La mateixa font recorda que en els 31 PEM aprovats el 2025 Navantia, Airbus i Indra figuraven en el 98% dels contractes recolzats mitjançant préstecs al 0% d'interès, per un volum de 14.223,85 milions d'euros distribuïts durant diversos exercicis.

Airbus va acumular l'any passat 8.107,6 milions d'euros (25,5% del total) en contractes, Navantia (5.812,2 milions d'euros; 18,3%) i Indra (5.667,4 milions d'euros; 17,8%), molt lluny dels 420,08 milions d'euros assignats a Urovesa (1,32%), els 302,36 milions d'euros de Santa Bárbara Sistemes (0,95%), els 223,76 milions d'euros de Volvo (0,7%) i els gairebé 178 milions d'euros per a l'alemanya Rheinmetall (0,55%). Així mateix, les unions temporals d'empreses (UTE) van ser les d'Indra i Escribano, amb 7.610,53 milions d'euros (23,9% del total), la d'Indra amb Telefónica (950 milions d'euros; 3%) i la d'Airbus amb Indra (176 milions d'euros; 0,55%).

Notícies relacionades

En aquest context, entre les companyies que les travesses del sector situen en els nous programes apareixen Sener, GMV, Oesía i MBDA, especialment en projectes relacionats amb defensa antiaèria i antimíssil, posicionament, navegació i temps (PNT), guerra electrònica, sensors i optrònica.

Grans contractistes i empreses mitjanes estan a l'espera que el Consell de Ministres aprovi definitivament els nous PEM per a aquest any. El Govern central ja va fer un primer pas el passat 1 de setembre en autoritzar la modificació dels límits de despesa per permetre a Indústria el finançament de programes de Defensa en el període 2027-2032.