Catalunya publicarà un informe anual sobre quanta ocupació destrueix i crea la IA

Els poders públics estan prenent consciència de la potencialitat disruptiva dels algoritmes i durant els últims anys han anat movent fitxa per evitar que aquesta nova força no vagi en detriment dels drets dels treballadors. La preocupació és transversal, des de l’administració catalana, fins a l’estatal o l’europea. Com a mostra, aquest mateix dimarts el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat el reial decret de transposició de la directiva europea de condicions laborals transparents, una norma que transforma els contractes de treball que firmen empreses i empleats i que obliga les primeres, entre d’altres, a especificar als segons quins algoritmes utilitza en els seus processos productius i com afecten la plantilla.

L’administració catalana ha anat treballant, molt gradualment durant els últims mesos, amb els agents socials per a almenys monitorar l’impacte de la IA al mercat laboral. En un document intern treballat a començaments d’estiu de manera tripartida, la Generalitat es compromet a «impulsar un seguiment periòdic —amb l’elaboració d’un informe anual— sobre l’estat de la digitalització i la IA i el seu impacte en el teixit economicoempresarial i l’ocupació».

Fins ara han sortit publicats diferents informes sobre l’impacte de la IA en l’ocupació, si bé o són puntuals o bé provenen de fonts privades, amb interessos propis. Per exemple, la Cambra de Comerç, en coordinació amb el Govern, va publicar aquest mes de maig passat un informe en el qual estimava que la IA transformarà o automatitzarà un milió de llocs de treball a Catalunya i les dones de mitjana edat seran les més afectades. En aquest sentit, Catalunya serà pionera a monitorar periòdicament des del públic l’impacte laboral de la IA. «Ens ha de blindar els drets laborals, posant les persones per sobre de les decisions algorítmiques que actuïn sense supervisió humana», ha resumit aquest dimarts la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior del Consell Executiu d’aquest dimarts.

La Generalitat vol contribuir a habilitar xarxes de protecció, malgrat que manca de competències per obligar les empreses a practicar la transparència que sí que identifica com a necessària. El setembre de 2025, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan tripartit on participa també Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT, va publicar una guia orientativa per a la negociació col·lectiva i com aplicar la digitalització i la IA en les empreses. Aquest document, com es deriva del terme guia, és totalment orientatiu, no obligatori i que plasma una bateria de bones intencions. En aquest, per exemple, s’insta les empreses a avaluar els seus processos productius i identificar si hi intervé algun algoritme que pugui estar operant amb un biaix de gènere.

Registre d’algoritmes

Una de les mesures que ha anunciat el Govern és la creació d’un registre d’algoritmes, on les companyies voluntàriament dipositin la informació dels seus dispositius. Malgrat que les patronals han subscrit aquests documents de bones pràctiques, des dels sindicats sospiten que totes les companyies, en el seu dia a dia, comparteixin amistosament aquesta informació.

Cal recordar que l’autoritat per regular gran part d’aquestes qüestions és estatal. El 2021, a través de la ’llei Rider’, el Ministeri de Treball va obligar a les corporacions que feien servir IA a explicar als comitès d’empresa com funcionaven els algoritmes i quina influència tenien en el dia a dia del seu treballador. Per exemple, si una empresa logística assignava paquets a un repartidor en funció d’un algoritme, havia de compartir com decidia quants paquets assignar, com mesurava els ritmes treball, com podia penalitzar un empleat si no complia amb el temps mitjà d'aquests, etc.

Des que impera aquesta obligatorietat, fonts sindicals consultades expliquen que s’han trobat resistències en grans empreses a l’hora d’accedir a aquesta informació. Per exemple, CCOO va denunciar Amazon per negar-se a oferir informació completa per tenir una fotografia fidedigna de l’algoritme que feia servir als seus magatzems. La Inspecció de Treball va sancionar la companyia, però aquesta va presentar recurs i l’acta està encara pendent de judici. A Glovo, el sindicat va promoure una acció similar i en el dia d’avui està estudiant com promou algun tipus de denúncia per provar d’obligar l’empresa a ampliar la informació facilitada.

Donar exemple

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial i la inflació, els grans factors que condicionaran el mercat en el futur

El Govern accelera amb un altre decret de nous requisits per a centres de dades

Les competències en matèria laboral de les Generalitat de Catalunya són molt limitades i el Govern pretén convèncer les empreses donant exemple. És per això que s’ha instat a si mateixa a practicar un exercici de transparència algorítmica. La mateixa Generalitat haurà de supervisar el desplegament de sistemes d’intel·ligència artificial en els seus departaments, contribuir a crear i mantenir un inventari públic de les eines utilitzades i avaluar el seu impacte en la prestació dels serveis públics. Entre les seves funcions hi haurà també identificar possibles riscos, biaixos o efectes no desitjats, promoure avaluacions sobre drets fonamentals i igualtat i proposar mesures correctores.

En la seva condició d’ocupador d’una plantilla de més de 300.000 persones, també analitzarà com la IA transforma les polítiques públiques, l’ocupació i les condicions laborals del personal de les administracions, així com l’accés de la ciutadania a prestacions i serveis, i elaborarà un informe anual sobre l’avenç de la digitalització i el seu impacte en l’economia i el mercat laboral.