Balanç de Transports

El pla de Rodalies arriba a 3.000 milions d’execució dels 8.000 previstos fins al 2030

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible assegura que ja ha executat 2.962 milions del pla actualitzat, que eleva la inversió global un 27% respecte al programa anterior

En el primer semestre s’han invertit 339,8 milions i han avançat obres com el desdoblament de l’R3, mentre el nou accés ferroviari a l’aeroport queda pendent d’entrar en servei

Radiografia del pla de Rodalies 2026-2030: en què, quant i on s’inverteix

El pla de Rodalies arriba a 3.000 milions d’execució dels 8.000 previstos fins al 2030

Marc Asensio Clupes / EPC

6
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

El pla de Rodalies afronta la segona meitat de la dècada amb gairebé 3.000 milions d’euros d’inversió executada. En concret, el Ministeri de Transports xifra en 2.962 milions la despesa acumulada al tancar el primer semestre del 2026 dins del pla actualitzat per al període 2026-2030, que preveu mobilitzar 8.037 milions. És a dir, s’ha executat ja al voltant del 37% de la inversió prevista per a aquest quinquenni, segons el balanç difós aquest dilluns en un comunicat del departament que dirigeix Óscar Puente.

Durant els sis primers mesos d’aquest 2026 s’han executat 339,8 milions d’euros, mentre que s’han licitat actuacions per 104 milions i adjudicat contractes per 95,3 milions. Des de l’inici del pla de Rodalies, el volum acumulat puja a 3.160 milions en licitacions i 4.294 milions en adjudicacions, a més dels 2.962 milions efectivament executats.

La xifra arriba després que el Govern aprovés al gener l’actualització de la planificació ferroviària catalana, que va elevar de 6.346 a 8.037 milions la inversió inicialment prevista, un increment del 27%. El nou programa va posar especialment l’accent en el manteniment i la reposició d’actius, després d’una etapa marcada per l’acumulació d’incidències i per accidents com el de Gelida, però també va incorporar més recursos per augmentar la capacitat de la xarxa, modernitzar estacions i preparar l’arribada dels nous trens.

Túnels, talussos i catenària

La denominada «reposició d’actius», és a dir, el manteniment, dotada amb 1.340 milions fins al 2030, continua concentrant una de les principals línies d’inversió. Durant el primer semestre s’han fet treballs als túnels del Garraf, Rubí, Picamoixons i Planoles, a més d’actuacions en trinxeres i terraplens. Part d’aquestes intervencions s’han executat com a conseqüència dels danys provocats pel temporal Harry i tenen com a objectiu reforçar la seguretat i la resiliència de la infraestructura.

El secretari d’estat José Antonio Santano i la consellera Sílvia Paneque, als túnels del Garraf. /

EP

També està pràcticament acabada la renovació integral de la línia aèria de contacte entre Figueres i Portbou, a falta de les actuacions pendents a l’estació de Figueres. S’hi suma la instal·lació de més de vuit quilòmetres de nous tancaments. El balanç fet públic pel Ministeri inclou així mateix actuacions de renovació i sistemes ferroviaris destinades a millorar la fiabilitat de la xarxa, un dels objectius centrals del pla després dels episodis dels últims mesos. El manteniment no es limita a la via: engloba també electrificació, ponts, túnels, instal·lacions de seguretat i passos a nivell.

Més estacions accessibles

El programa d’estacions, que compta amb 740 milions d’euros en la planificació fins al 2030, també ha deixat avenços durant el semestre. Transports ha licitat les obres de millora de l’accessibilitat de Gelida i el Papiol, la modernització de l’estació de Viladecans i la renovació de sistemes d’elevació a vuit estacions. Alhora, han acabat les obres de remodelació i accessibilitat de Celrà, Colera, Sant Jordi Desvalls i Vilajuïga. I segueixen en marxa projectes de més envergadura com les noves estacions de Reus-Bellissens, Sant Feliu de Llobregat i Montcada Bifurcació, a més de la transformació de Barcelona Sants i la construcció de la Sagrera.

El Ministeri de Transports assegura que durant el primer semestre també han continuat els treballs per instal·lar nous sistemes d’informació al viatger i renovar equips de megafonia i teleindicadors a més de 60 estacions. Es tracta d’una de les actuacions previstes en el pla per millorar la comunicació amb els usuaris, una de les principals carències que van aflorar durant la crisi ferroviària de l’hivern passat.

El salt de capacitat de l’R3

En l’apartat de grans obres, Transports destaca l’avenç de les actuacions destinades a incrementar la capacitat de la xarxa. Entre aquestes figura la duplicació de via entre Parets del Vallès i la Garriga, integrada en el projecte de millora de l’R3 que ja està en execució i les novetats de la qual va presentar el secretari d’Estat la setmana passada a Granollers. També avancen la integració ferroviària de Sant Feliu de Llobregat, la integració urbana de Montcada i Reixac i la nova variant de Vallbona, així com les remodelacions de les estacions de Castelldefels i Montcada Bifurcació.

En paral·lel, durant el primer semestre s’ha aprovat definitivament l’estudi informatiu de la bifurcació a desnivell de Cerdanyola del Vallès, una actuació destinada a eliminar un dels punts de conflicte de la xarxa, i s’ha adjudicat la redacció de l’estudi informatiu per quadruplicar el tram Castelldefels-el Prat. Aquesta última actuació està cridada a incrementar la capacitat del corredor sud d’accés a Barcelona i a fer més robusta l’explotació ferroviària.

Una locomotora de Renfe, al baixador de la nova estació Aeroport T1 /

Adif

L’accés a l’aeroport, acabat però sense servei

Entre les fites que el Ministeri incorpora al balanç figura l’acabament de les obres del nou accés ferroviari a l’aeroport del Prat, una infraestructura d’uns 5,2 quilòmetres i prop de 400 milions d’euros d’inversió que connectarà les terminals amb la xarxa de Rodalies. L’obra civil ja està acabada, però el nou enllaç encara ha de completar els tràmits i proves necessaris abans de la posada en servei. El calendari que maneja l’administració preveu l’entrada en funcionament dels serveis de FGC durant el primer semestre del 2027, després de les proves de seguretat i homologació corresponents.

Transports Gràfic Pla Rodalies /

Ministeri de Transports

També ha finalitzat la prolongació de la via 2 a la capçalera sud de Vic, igualment pendent de la posada en servei, asseguren les mateixes fonts.

Preparar els nous trens

Una altra de les novetats de l’actualització del pla és el programa específic de vies d’estacionament i tallers, dotat amb 637 milions d’euros i concebut per acompanyar la renovació de l’envellit parc mòbil. L’arribada dels nous trens obliga no només a comprar-los, sinó també a disposar d’espais on estacionar-los i mantenir-los.

Durant aquest semestre s’han licitat els projectes per remodelar vies a Manresa, Sant Vicenç de Calders, Sant Celoni i Maçanet-Massanes. Així mateix, avancen els projectes per construir nous tallers a Ripoll i ampliar els de Vilanova i la Geltrú.

El president Salvador Illa al costat del ministre Óscar Puente i el president d’Alstom, Leopoldo Maestu, presenten els nous trens de Rodalies, el gener del 2025. /

Jordi Cotrina / EPC
Notícies relacionades

La renovació del material rodador contempla 110 noves unitats elèctriques per a Rodalies i Mitjana Distància. Les primeres unitats continuen amb les proves d’homologació després dels nombrosos problemes detectats en la fabricació d’aquests a Santa Perpètua de Mogoda i el Ministeri manté l’objectiu de començar la incorporació progressiva a finals del 2026. Durant el primer semestre també s’han iniciat les proves dels nous trens de Mitjana Distància.

El pla, per tant, entra en una fase en què coincideixen obres destinades a reparar i modernitzar una infraestructura envellida amb altres de dirigides a ampliar la seva capacitat i adaptar la xarxa a una flota nova. A l’execució dels 2.962 milions ja comptabilitzats s’hauran de sumar durant els pròxims quatre anys les principals actuacions pendents dels 8.037 milions compromesos fins al 2030, que és quan finalitza el pla.