Vi, cava i suro: la cadena d’unió

Aquestes relacions econòmiques cobren actualitat davant la decisió del president de la Generalitat, Salvador Illa, de celebrar aquest any a la regió, els dies 16 i 17 de setembre, alguns dels actes vinculats a la Diada. I és que darrere dels estrets llaços socials forjats durant dècades per les migracions d’extremenys a Catalunya hi ha també una història comercial en la qual el vi, el cava i el suro ocupen un lloc destacat.

Marcelino Díaz, un dels pioners del cava d’Almendralejo, recorda que aquesta relació existia fins i tot abans que el 1983 comencessin a comercialitzar les seves primeres ampolles. Hi havia corredors catalans que viatjaven a Extremadura per comprar vi a granel: "Jo concretament he venut vi per a ells". La raó era que la regió produïa molt més vi del que podia consumir i necessitava trobar mercats fora.

Del granel al vi base

L’entrada d’Almendralejo a la Denominació d’Origen Cava va afegir una altra via comercial. A més del cava acabat, a Tierra de Barros es produeix vi base, el vi encara sense bombolles que posteriorment s’utilitza per elaborar l’escumós mitjançant una segona fermentació en ampolla.

En l’actualitat, la localitat de Badajoz continua elaborant més vi base del que els seus cellers són capaços de transformar en cava, embotellar i comercialitzar, de manera que una part continua tenint sortida cap a altres zones de la denominació, fonamentalment Catalunya i València.

Aquest moviment es va fer especialment visible durant els anys de sequera a Catalunya, ja que l’any 2024 el sector extremeny calculava que podien sortir des d’Almendralejo uns 15 milions de litres de vi base cap a altres zones productores, principalment a la comunitat catalana, davant la caiguda de les collites.

L’empresari del cava recorda que hi ha hagut ocasions en què empreses extremenyes han comprat vi base procedent d’altres zones de la DO per elaborar-lo aquí, per això descarta parlar de rivalitat entre territoris. "Dins del cava som complementaris", destaca.

En canvi, el producte acabat ha tingut menys èxit. Catalunya ha sigut tradicionalment un dels grans mercats consumidors de cava, però Díaz reconeix que les ampolles extremenyes han tingut una presència limitada.

"Allà he venut molt poc i sempre ho he trobat a faltar", assenyala sobre un mercat en el qual considera que el cava d’Almendralejo podria haver tingut més presència.

El gran canvi d’aquestes quatre dècades està en la part del procés que Extremadura ha aconseguit retenir. Díaz estima que entre el 50% i el 60% del cava produït a Almendralejo s’embotella i es comercialitza des d’aquesta localitat, mentre que la resta del vi base es ven fora. "De vendre a granel el vi base fins a embotellar-lo aquí hi ha un valor afegit en mà d’obra, en marges, en etiquetes, suro...", explica.

Precisament el suro introdueix una altra de les connexions històriques amb Catalunya. En aquest punt, Díaz recorda que durant la seva trajectòria com a cellerer els taps per als seus caves els adquiria fonamentalment allà: "Pràcticament sempre els he comprat a Catalunya". Això es devia a l’especialització que tradicionalment ha tingut la seva indústria en els tancaments per a vins escumosos.

Joaquín Herreros de Tejada, president d’Asecor-Cluster Corcho Extremadura, assenyala que fa 30 o 40 anys Extremadura apareixia fonamentalment com una regió productora i Catalunya com una gran regió transformadora. No obstant, aquesta divisió ja no respon a la realitat. El suro pot produir-se a Extremadura, realitzar alguna fase industrial a Portugal, continuar la seva transformació a França o Catalunya i acabar finalment en un celler de qualsevol de tots aquests països.

Notícies relacionades

Feijóo inicia la seva campanya electoral amb la promesa de no apujar impostos i premiar les empreses amb menys baixes mèdiques

Jennifer (43 anys) va deixar per amor un despatx d’advocats a Barcelona per ser professora de pilates pels pobles: «Una de les coses que més m’agrada és la qualitat de vida amb els nens»

Per aquesta raó, Herreros prefereix parlar d’una "cadena de valor compartida" abans que d’una simple relació de proveïdor i client. Dins seu, Extremadura conserva un pes extraordinari en la matèria primera, amb una producció regional d’"unes 20.000 tones de suro a l’any", en comparació amb les entre 2.000 i 4.000 tones a Catalunya.

Així mateix, el pes extremeny en la fabricació de taps ha augmentat de forma considerable, ja que, segons les estimacions del president d’Asecor, la regió processa actualment uns 1.700 a 1.800 milions d’unitats anuals, mentre que Catalunya estaria entorn dels 1.200 milions.