La tempesta perfecta plana sobre el «nou or verd»: el pistatxo

Per entendre el que està passant és necessari mirar cap a la vall de San Joaquín, a Califòrnia, que concentra el 65% de la producció mundial. El que ha passat aquesta primavera no ha sigut un esdeveniment climàtic més, sinó un «cop tèrmic» que ha alterat la biologia dels cultius. Aquest març va ser el més calorós de la història a Califòrnia, amb deu dies consecutius per sobre dels 30 graus, fet que va causar danys irreparables en la floració del cultiu, segons explica Álvaro Párraga, director de Comerç per als EUA i MENA de Calconut, una de les principals empreses comercialitzadores d’Espanya, amb seu a Mutxamel (Alacant).

«El pistatxo perd viabilitat de pol·len per sobre dels 85 graus Fahrenheit [29 graus Celsius]», assenyala, cosa que ha disparat el percentatge de closques buides, sobretot al sud de San Joaquín. Aquest fenomen, el ‘blanking’, suposa que l’arbre dedica energia a produir la closca, però el fruit mai arriba a desenvolupar-se perquè la pol·linització falla per les altes temperatures.

No només la calor

A aquest desastre climàtic s’hi suma el cicle natural de l’arbre. És una espècie de producció alternant: combina anys de gran producció (‘on year’) amb anys de descans (‘off year’). S’esperava que la collita del 2026 fos ‘off’, amb una caiguda prevista del 20%, però la calor ha enfonsat les previsions fins a una reducció d’entre el 40% i el 60% a Califòrnia. Alguns informes fins i tot suggereixen que la producció total podria declinar fins al 70% respecte al cicle anterior.

Mentre l’oferta es desploma, la demanda no dona senyals de refredar-se. Al contrari, els enviaments de pistatxo californià van arribar a nivells rècord el juliol del 2026. Europa s’ha consolidat com un dels principals motors d’aquest consum, i arriba a nivells rècord de gairebé 150 milions de quilos, seguida dels EUA, amb uns 138 milions de quilos, i la Xina, amb 120 milions.

No obstant això, hi ha un fenomen cultural i gastronòmic que ha alterat els canals tradicionals: l’efecte xocolata Dubai. L’auge d’aquest dolç i els seus derivats de rebosteria gurmet ha generat una pressió addicional sobre l’estoc. «Ha portat una demanda de pistatxo fora del canal tradicional», afirma Párraga, que destaca que el sector que necessita el pistatxo de forma obligatòria per a les seves receptes serà el que més pateixi per assegurar el subministrament.

En anys anteriors, quan Califòrnia tenia una collita curta, el mercat global recorria a l’Iran, el segon productor mundial amb un 20% de quota, com una «vàlvula d’escapament» per equilibrar els preus. Però el panorama geopolític actual ha bloquejat aquesta via. Els conflictes bèl·lics a la regió han generat interrupcions greus en la cadena de subministrament iraniana. «El que treu al mercat global la vàlvula d’escapament que representaria l’origen iranià quan Califòrnia té un any curt», afegeix el responsable de Calconut. Amb Turquia (al voltant del 10% del mercat) centrada majoritàriament en el seu consum intern, el món s’ha quedat sense alternatives viables per suplir la carència nord-americana.

Les conseqüències econòmiques per al consumidor i la indústria ja són tangibles. Des de l’inici de la collita l’octubre de l’any passat i fins a l’agost del 2026, el preu del pistatxo ja ha pujat entre el 25% i el 30%. Però el pitjor està per arribar. Párraga estima que, per a l’inici de la nova campanya, els preus podrien incrementar-se un altre 25% o 30% addicional. En termes interanuals, l’encariment pot arribar al 40% o al 50% respecte a l’inici de la campanya passada. Al mercat majorista, on es negocia per tones, el quilo de pistatxo es ven avui entre 11,50 i 12 euros, però les previsions apunten que escalarà fins als 14 euros.

Panorama ombrívol

Per a una empresa com Calconut, que mou anualment unes 3.300 tones de pistatxo (equivalent a uns 160-170 contenidors), la situació requereix una planificació quirúrgica. La pregunta que plana sobre el sector és si arribarem a veure prestatges buits. Párraga matisa que el risc d’un desproveïment físic total a curt termini el 2026 és baix, però el panorama per al 2027 és ombrívol. El veritable perill rau en el tercer trimestre del 2027, quan s’esgotin les «reserves» de la collita anterior.

«Si la collita del 2027, que en teoria és una collita on, torna a passar el que ha passat enaquesta... sí que hi podria haver realment un desproveïment», adverteix. La conclusió és clara: hi haurà menys producte i serà molt més car. Les empreses que no tinguin cobertures de subministrament tancades o contractes a llarg termini enfrontaran serioses dificultats per sobreviure.

Notícies relacionades

Yolanda Díaz avança una forta pujada del salari mínim: «Els beneficis empresarials són històrics, toca ajustar-se el cinturó per dalt»

Una exmoderadora de continguts de Facebook a Barcelona se suïcida

Davant aquest escenari, la indústria està començant a buscar alternatives. Als mixos de fruita seca, és probable que les empreses redueixin el percentatge de pistatxo per introduir opcions més econòmiques com ametlles, anacards i cacauets. Però per a la rebosteria fina o el consumidor fidel al sabor d’aquest fruit, el substitut no existeix.

El mercat del pistatxo ha entrat en una «nova fase» marcada per la volatilitat climàtica i una demanda insaciable. Com a sentència Párraga: «No és que no hi hagi pistatxo, és que n’hi haurà menys, més car i qui no tingui cobertura lligada patirà molt». El temps dels pistatxos assequibles sembla haver passat, almenys fins que el clima i els cicles naturals donin un respir a Califòrnia.