Balança comercial desigual

Catalunya ven cada any a Extremadura productes per valor de 240 milions d’euros i n’hi compra per 118 milions

A terres extremenyes es venen maquinària, dispositius electrònics o cautxú i plàstics fabricats per empreses catalanes, mentre que en sentit contrari viatgen sobretot productes agroalimentaris

Jamones extremeños

Jamones extremeños / Cedida

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

Quan María José Sánchez parla dels primers anys del negoci familiar Los Extremeños, que va posar en marxa el 1994 juntament amb la seva família a Pineda de Mar (Barcelona), admet que el seu propòsit sempre va ser anar més enllà de vendre pernils o formatges. «La idea original era acostar a Catalunya la qualitat d’aquests productes extremenys que coneixíem i en els quals confiàvem», explica. Passats 32 anys, aquest primer comerç s’ha convertit en una cadena de botigues present en localitats de Barcelona i Girona, guardonada per la Generalitat pels seus dissenys innovadors i que manté un peu a Catalunya i un altre a Extremadura. «El que hem fet ha sigut unir productes molt seleccionats d’Extremadura amb elaboracions pròpies i productes de proximitat de Catalunya», relata aquesta emprenedora, als establiments del qual pot trobar una selecció dels millors pernils ibèrics i tortes del Casar compartint taulell amb llonganisses, botifarres d’ou o fuets elaborats al seu propi obrador. Per a Sánchez, Catalunya i Extremadura «són dues terres que formen part de la nostra història i de la nostra manera de fer».

No obstant, el cas d’aquest negoci familiar és excepcional, ja que el vincle emocional entre Catalunya i Extremadura és tan intens –un de cada cinc extremenys migrats viuen a Barcelona, Girona, Lleida o Tarragona–, com feble la seva relació comercial. Catalunya no mira cap a una de les comunitats més occidentals per col·locar els seus productes, fins al punt que exporta més a destinacions tan llunyanes com Hong Kong o la República Dominicana.

Les empreses catalanes van vendre productes per valor de 239,7 milions d’euros a Extremadura el 2023, últimes dades disponibles del portal estadístic Comerç Interregional. Venen el doble del que compren, ja que de camí invers s’importen productes per valor de 118 milions d’euros.

De terres catalanes parteixen principalment productes industrials, com maquinària i equips mecànics, dispositius electrònics o cautxú i plàstics, entre d’altres. A tall d’exemple, l’empresa de rentadores industrials Girbau, amb seu a Vic, és proveïdor de Dihex, companyia també del gremi i ubicada a Almendralejo. En sentit invers, els extremenys envien a Catalunya productes agroalimentaris, principalment fruita fresca, pernil o oli d’oliva. Un altre exemple, el productor d’oli La Chinata té dues oleoteques a la ciutat de Barcelona, una al barri del Raval i una altra al Poblenou.

Si bé aquests vincles comercials són minoritaris, mentre que per a Catalunya el mercat extremeny representa el 0,5% de les seves exportacions i el 0,4% de les seves importacions. És de fet, el mercat dins d’Espanya amb menor interès per a les companyies catalanes, que miren cada vegada més cap a Europa amb les seves exportacions i importacions.

Extremadura, per la seva banda, prioritza eminentment als seus territoris limítrofs, especialment Madrid i Andalusia. Tornant a les dades del portal estadístic Comerç Interregional, els extremenys venen 31 vegades més a la capital espanyola que a Catalunya i 27 vegades més a les empreses andaluses. L’autonomia més oriental d’Espanya representa per als extremenys únicament l’1,3% i el 2,6% de les seves exportacions i importacions, respectivament.

Nous i pistatxos cultivats a Badajoz i comercialitzats pel grup català Borges. /

El Periódico

Nous, pernils i química

Però més enllà del que venguin o comprin catalans i extremenys, el cert és que tant un territori com l’altre han resultat atractius per a les inversions empresarials. El conglomerat agroalimentari Grup Català, per exemple, és proveïdor de Mercadona i disposa de diverses finques, centres i magatzems a Extremadura, més concretament a Mèrida, Badajoz i Don Benito, des d’on envia fruita de pinyol i de llavor a tot Espanya.

I fins a l’any passat, el grup català Borges era propietari de 724 hectàrees de terrenys plantats de noguers, pistatxers i ametllers, situats entre els termes municipals de Badajoz i Montijo, que gestionava a través de la seva filial Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN). El 2025, la companyia va decidir centrar-se en la comercialització i industrialització de la fruita seca i deixar de banda la producció agrícola directa, per la qual cosa les finques extremenyes van ser venudes per uns 80 milions d’euros al fons Natural Capital Fund.

Notícies relacionades

La que sí que manté encara en marxa les seves inversions a Extremadura és la multinacional d’origen lleidatà Vall Companys, que en col·laboració amb la càrnia La Comarca (amb seu a Lorca, Múrcia), ha adquirit fa uns mesos per 14 milions d’euros un dels assecadors més grans de pernils de la província de Badajoz, concretament l’ubicat a Altos de Torrehermosa i que era propietat del Grup Alimentari Extremeño (Gaex). «Actualment, l’empresa Secalto és un assecador amb dos milions de punts de penjada, de la qual Vall Companys és soci minoritari, amb un 40% de la propietat», informa la companyia a aquest diari.

Planta d’Iqoxe, propietat del grup extremeny Cristian Lay (CL Group), al polígon petroquímic de Tarragona. /

EPC_EXTERNAS

En sentit contrari, Catalunya és terra d’inversions per a empreses extremenyes com el grup Cristian Lay (CL Group), dedicada a la fabricació de joieria, bijuteria i productes de comèstica, tot i que en els últims temps ha diversificat el seu negoci cap als sectors químic i energètic a través de la branca industrial. La companyia propietat de la família Leal, amb seu a Jerez de los Caballeros (Badajoz) gestiona la planta petroquímica d’ IQOXE, a Tarragona, i posseeix l’empresa Matias Gomà Tomàs, amb un centre de producció a La Riba, també a la província tarragonina. En els últims mesos ha mostrat també interès per quedar-se amb les fàbriques papereres que DS Smith - International Paper té a Montblanc i Valls, a la mateixa demarcació catalana.