El Suprem impedeix a la Generalitat revelar els noms de 3.200 grans propietaris d’habitatges

L’origen del conflicte rau en una petició de transparència presentada per una periodista. Va sol·licitar conèixer qui eren els propietaris amb més de deu habitatges que, l’1 d’abril del 2021, tenien immobles llogats amb la fiança dipositada a l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Demanava el nom del titular, si era persona física o jurídica, el nombre d’habitatges arrendats i el municipi. Les persones físiques havien d’aparèixer anonimitzades, per la qual cosa la batalla va acabar reduïda a les empreses.

La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) va permetre inicialment conèixer la identitat de les persones jurídiques. La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va recórrer davant el TSJC, que va anul·lar aquesta part de la resolució. La Generalitat va acudir llavors al Suprem. I ha perdut.

Un ‘manual’ al centre del cas

La part més cridanera de la sentència rau en les proves utilitzades per valorar si publicar aquests noms podia generar un problema de seguretat. Entre aquestes apareix un document batejat com a «Manual de l’Ocupació» del Sindicat d’Inquilins. Segons recull el Suprem, aquest manual situa la identificació del propietari gran tenidor com un dels primers passos per localitzar immobles susceptibles de ser ocupats.

El raonament judicial és senzill: publicar el nom d’una empresa no revela automàticament la direcció dels seus pisos. Però aquesta dada pot ser la primera peça d’un puzle. Creuat amb el municipi, el nombre d'habitatges i altres fonts públiques, pot facilitar la localització d’actius concrets. El Suprem afegeix que esbrinar qui està darrere de determinades societats pot fer-se a través del Registre Mercantil o pàgines web.

S’hi suma una altra dada utilitzada en el procediment: el 82% de les ocupacions produïdes a Catalunya afectaven habitatges de grans tenidors, segons la informació aportada al procés. També es va tenir en compte una instrucció de la Secretaria d’Estat de Seguretat que enquadra l’ocupació il·legal en la seguretat pública.

La Generalitat defensava que el risc era massa hipotètic. Els habitatges estaven llogats, no es facilitaven les seves direccions i per localitzar un immoble concret caldria acudir a altres fonts. El Suprem rebutja aquesta tesi. Que un habitatge estigui arrendat avui no significa que continuï estant-ho demà i el nom de l’empresa pot servir per localitzar altres immobles de la seva propietat.

On posa el límit el Suprem

La sentència no permet que qualsevol Administració respongui simplement «seguretat pública» per negar una sol·licitud de transparència. El Suprem insisteix que l’accés a la informació és la regla general i els seus límits s’han d’aplicar de forma estricta. Per impedir-hi l’accés hi ha d’haver un risc recolzat en elements objectius, vinculat a la informació que es pretén divulgar i raonablement previsible.

Després cal comparar aquest risc amb l’interès públic de conèixer la informació. I aquí el Suprem reconeix una cosa rellevant: saber com es concentra la propietat i com funciona el mercat del lloguer té interès públic, i conèixer la identitat dels grans tenidors pot aportar utilitat.

Notícies relacionades

Yolanda Díaz avança una forta pujada del salari mínim: «Els beneficis empresarials són històrics, toca ajustar-se el cinturó per dalt»

Una exmoderadora de continguts de Facebook a Barcelona se suïcida

Però, en aquest cas, considera que aquest interès podia satisfer-se sense donar els noms. La periodista ja havia obtingut el nombre de grans tenidors, si eren persones físiques o jurídiques, quants habitatges arrendava cada titular anonimitzat i en quins municipis estaven. Amb aquestes dades, segons la sentència, es pot estudiar la concentració de la propietat i la seva distribució territorial.

La resolució deixa, a més, doctrina per a futures peticions de transparència. No fa falta que el mal s’hagi produït ja.N’hi ha prou que existeixi un risc futur objectivament acreditat i raonablement previsible. I declara que identificar empreses amb més de deu immobles pot perjudicar la seguretat pública quan aquesta informació faciliti localitzar les seves propietats i elevi de forma rellevant el risc d’ocupació il·legal. A més, la sala tercera apunta en la contra la mateixa no hi ha cap recurs ordinari, en una resolució firmada el 8 de setembre passat.