Les empreses refreden l’interès pel plus d’assistència arran del veto judicial

El vigent conveni col·lectiu de la cadena de supermercats contempla restriccions per a aquells empleats que al llarg de l’exercici han estat més de 30 dies de baixa per malaltia comuna. És a dir, a partir del trentè primer dia d’absència –poden ser seguits o no– l’empresa descompta aquell dia de la part proporcional de la paga. Aquí els magistrats del Suprem, a denúncia del sindicat CIG, van considerar discriminatòria part de la clàusula. Concretament, van sentenciar que si un treballador no podia arribar a l’antiguitat mínima de tres mesos de treball efectiu per percebre el complement perquè havia estat de baixa, la clàusula era discriminatòria. I, per això, van decidir anul·lar-la.

El cas va generar interès a principis d’aquest any, quan el Suprem es va pronunciar sobre això, i és un exemple de com els tribunals han anat posant límit als complements salarials d’assistència o puntualitat, que anys ha es van popularitzar als convenis de les grans empreses. A més de Mercadona, Cacaolat, Damm o Repsol, per citar alguns noms coneguts, paguen plusos d’aquest tipus o similars a les seves plantilles. "Els tribunals, tant el Suprem com l’Audiència Nacional, han anat considerant que comptar el temps que un treballador ha estat de baixa per donar o treure un complement és, en general, il·legal", explica el catedràtic de dret de la Universitat de Barcelona, Jordi Garcia Viña.

La idea d’aquest tipus d’incentius és donar un premi al treballador per, si en algun moment dubta entre anar al centre mèdic i demanar la baixa per un malestar o anar a treballar, esculli el segon. Es pot recordar que més de la meitat dels catalans afirmen haver anat a treballar malalts en algun moment de l’últim any, segons l’última edició de l’‘Enquesta de qualitat i condicions de treball’. No obstant, en el moment en què els tribunals no permeten descomptar les absències per una baixa mèdica justificada, aquestes només penalitzen les absències injustificades i aquestes representen un percentatge ínfim del total d’hores que cada dia es deixen de treballar. Segons l’últim informe d’Adecco, les absències injustificades amb prou feines suposen l’1,2% de les hores no treballades en les empreses.

Un altre exemple va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) des d’una de més empreses d’ambulàncies, Ambulàncies Domingo, per no pagar el plus de puntualitat als seus sanitaris de baixa. Els magistrats van considerar, en un cas que va guanyar el bufet d’advocats Col·lectiu Ronda, que no era lícit comptar els dies de baixa per malaltia com dies en què el treballador havia arribat tard o s’havia absentat del seu lloc i que, a efectes de cobrar o no el plus, només s’hauran de comptar aquelles jornades en què l’empleat està disponible per treballar. És a dir, abans de la sentència, a final de mes els treballadors o bé cobraven tot el plus o res. Després d’aquesta, si faltaven un dia per malaltia, únicament se’ls descomptava el plus aquell dia.

Canviar la llei

"Des de la llei del 2022, que va identificar la salut com a motiu de discriminació, els tribunals estan blindat molt més aquestes qüestions. Tot i que si vingués un altre Govern i decidís canviar la llei, la pràctica canviaria", opina l’advocat del Col·lectiu Ronda Nacho Parra. Aquest tipus de complements són molt més freqüents entre les grans empreses, amb convenis propis, que entre pimes, regides pels convenis de sector i on aquest tipus de figures són excepcionals.

Notícies relacionades

Feijóo inicia la seva campanya electoral amb la promesa de no apujar impostos i premiar les empreses amb menys baixes mèdiques

Jennifer (43 anys) va deixar per amor un despatx d’advocats a Barcelona per ser professora de pilates pels pobles: «Una de les coses que més m’agrada és la qualitat de vida amb els nens»

Els tribunals no només han anat limitant la capacitat de les empreses per restar beneficis a aquells que s’absentin per malaltia. "En general, no es pot computar qualsevol absència derivada de permisos retribuïts per a la cura de persones, com hospitalitzacions o cura de menors. Queden excloses molt poques situacions, com a absències per una mudança, per assistir a un examen o per matrimoni", afegeix Garcia Viña, que va ser durant uns anys negociador de la patronal CEOE i que avui elabora per a Foment del Treball el seu llibre blanc amb propostes per reduir la proporció de baixes a les empreses.

Aquests permisos "han de ser equiparats a treball efectiu (i per tant no han d’impedir el reconeixement del premi de continuïtat) perquè són absències que tenen més impacte en el col·lectiu de dones, que són els que majoritàriament els disfruten per cuidar familiars o convivents, i si no fos així, es causaria una discriminació indirecta", recorda el degà dels estudis de dret i ciència política de la UOC, Ignasi Beltrán, en el seu blog.