El BCE cedeix i apuja els tipus fins al 2,50% davant l’empitjorament de la inflació a l’estiu

Així, la institució presidida per Christine Lagarde emprèn la seva segona pujada del preu dels diners en quatre mesos, després que ja elevés els tipus del 2% al 2,25% en la seva reunió del 30 d’abril. En la següent, celebrada l’11 de juny, el supervisor va optar per una pausa tensa, i emplaçant a tornar a revisar les dades una vegada passat l’estiu.

I les dades no han donat treva. La guerra entre els EUA, Israel i l’Iran, que acumula ja més de sis mesos de durada, ha suposat una alça en els preus energètics inèdita des del començament de la invasió russa d’Ucraïna. Segons l’Eurostat, els preus energètics van pujar un 14,3% interanual el mes passat, en comparació amb el 10,3% al juliol, cosa que va agreujar encara més la crisi.

La pausa no frena el debat

En la compareixença posterior a la seva reunió del juny, Lagarde ja va deixar entreveure que la pausa d’estiu no significava el final del cicle de pujades, sinó més aviat una aturada per prendre distància i contemplar la reacció de l’economia a la pujada anterior. La presidenta va afirmar que els efectes derivats del conflicte a l’Orient Mitjà «encara no s’havien materialitzat per complet» en l’economia, fet que va obrir la porta a una nova pujada, com ha acabat passant.

Els analistes i el mercat donaven per feta la pujada d’aquest dijous, tant que l’eina ECBWatch, que compila el sentiment del mercat abans de cada reunió, donava un 100% de possibilitats a l’escenari que ha acabat passant. No obstant, en un horitzó més ampli, les opinions són dispars. No és estrany, ja que la conjuntura econòmica és inestable.

Notícies relacionades

Yolanda Díaz avança una forta pujada del salari mínim: «Els beneficis empresarials són històrics, toca ajustar-se el cinturó per dalt»

Una exmoderadora de continguts de Facebook a Barcelona se suïcida

Konstantin Veit, gestor de carteres de PIMCO, adverteix que les futures decisions del BCE no estan clares. «Més enllà del setembre, preveiem una pausa prolongada, tot i que l’aparició de qualsevol risc per a les expectatives d’inflació podria portar el BCE a continuar amb les pujades detipus», afirma, evidenciant la volatilitat de la situació.

Per la seva banda, Patrick Barbe, gestor de Neuberger, considera que el més prudent seria que el BCE repetís l’estratègia de mesos passats: pujar, i després esperar. El que està en joc per a l’economista és el creixement d’Europa, i un moviment precipitat a Frankfurt podria deixar seqüeles difícils de revertir. «Existeix el risc que el BCE reaccioni de forma massa agressiva davant una crisi d’oferta externa que no pot controlar», alerta