Les pimes espanyoles generen 42.841 euros anuals per treballador, un 17% menys que la mitjana europea i molt per sota d’Alemanya o França

Per mirar de tancar la bretxa de competitivitat i productivitat que cada vegada augmenta més entre Espanya i la resta d’Europa, la patronal de les pimes catalanes ha reclamat la posada en marxa d’una llei estatal de creixement empresarial que situï l’augment de la dimensió de les empreses entre les prioritats de la política econòmica i permeti eliminar els obstacles que actualment penalitzen les pimes que volen créixer.

«Espanya necessita deixar de penalitzar les empreses quan creixen. Tenim empresaris que volen guanyar dimensió, invertir, contractar i internacionalitzar-se, però massa vegades es troben amb una nova obligació, una nova càrrega administrativa o un cost més alt precisament quan fan el salt. Créixer ha de ser més fàcil que quedar-se petit», ha afirmat Cañete.

Una bretxa de productivitat

L’estudi, presentat pel professor Amat, constata que el 99,9% de les empreses espanyoles són pimes i al voltant del 94% són microempreses, mentre que les grans companyies representen només el 0,14% del total, davant el 0,47% d’Alemanya. Per a Pimec, el problema no és, per tant, que Espanya tingui massa pimes, sinó les dificultats que troben per créixer i guanyar dimensió, cosa que limita el nombre d’empreses mitjanes i grans.

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha alertat que la reduïda mida empresarial perjudica la competitivitat d’Espanya i assenyala que la productivitat de les microempreses espanyoles és pràcticament la meitat que la de les seves homòlogues alemanyes o franceses. L’informe incorpora una enquesta a 348 empreses que evidencia la distància entre la voluntat de créixer i la capacitat real de fer-ho.

El 74,6% preveu augmentar la seva dimensió durant els pròxims cinc anys, però només el 35,2% assegura haver aconseguit créixer amb èxit en els últims cinc. Entre les empreses que han intentat créixer, la burocràcia i la regulació excessiva són el principal obstacle (21,5%), seguides de la fiscalitat desincentivadora (20,2%), els marges insuficients (18,2%) i les dificultats per captar i retenir talent (16,7%). A més, el 45,3% afirma no haver rebut cap suport específic per afavorir-ne el creixement.

Una llei per créixer

Notícies relacionades

Yolanda Díaz avança una forta pujada del salari mínim: «Els beneficis empresarials són històrics, toca ajustar-se el cinturó per dalt»

Una exmoderadora de continguts de Facebook a Barcelona se suïcida

Davant aquestes xifres, Pimec ha reclamat que es posi en marxa una llei estatal de creixement empresarial que agrupi i doni coherència a les polítiques destinades a facilitar el salt d’escala d’autònoms, microempreses i pimes. Entre les mesures proposades, que pugen a 112, destaquen els incentius fiscals per a companyies que professionalitzin la seva governança o impulsin laboratoris d’innovació compartits; la simplificació administrativa, reducció de costos registrals o notarials i el suport a fusions o col·laboracions entre pimes, entre altres mesures.

Per la seva banda, Cañete ha criticat la mesura introduïda dimarts passat per la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que dona a les empreses un ultimàtum fins al 30 de novembre perquè adaptin els contractes de treball, detallant molt més les condicions laborals. Segons l’opinió de Cañete, el fet que s’hagi transposat aquesta directiva a través d’un reial decret no és la situació ideal, ja que per a ells aquest debat hauria de formar part del diàleg social.