SEGONS UN INFORME DE PIMEC

Les pimes espanyoles generen 42.841 euros anuals per treballador, un 17% menys que la mitjana europea i molt per sota d’Alemanya o França

Un estudi elaborat per Pimec ha dimensionat la bretxa de competitivitat entre les petites i mitjanes empreses espanyoles, que representen el 99,9% del teixit productiu espanyol respecte als veïns europeus

Les pimes espanyoles generen 42.841 euros anuals per treballador, un 17% menys que la mitjana europea i molt per sota d’Alemanya o França

Pimec

3
Es llegeix en minuts

Les pimes espanyoles, que representen un 99,9% del teixit productiu del país, generen 42.841 euros anuals per treballador, un 17% menys que la mitjana de la Unió Europea (UE), de 51.718 milions, i encara menys que les alemanyes (62.089 euros) o les franceses (59.803 euros). Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ‘Dimensió empresarial: diagnòstic i propostes’, elaborat per Pimec i l’Observatori de la Pime de Catalunya. L’acte ha comptat amb les intervencions del president de Pimec, Antoni Cañete; el president de l’Observatori de la Pime de Catalunya, Oriol Amat, i el delegat permanent de Pimec a Madrid, Ferran Bel.

Per mirar de tancar la bretxa de competitivitat i productivitat que cada vegada augmenta més entre Espanya i la resta d’Europa, la patronal de les pimes catalanes ha reclamat la posada en marxa d’una llei estatal de creixement empresarial que situï l’augment de la dimensió de les empreses entre les prioritats de la política econòmica i permeti eliminar els obstacles que actualment penalitzen les pimes que volen créixer.

«Espanya necessita deixar de penalitzar les empreses quan creixen. Tenim empresaris que volen guanyar dimensió, invertir, contractar i internacionalitzar-se, però massa vegades es troben amb una nova obligació, una nova càrrega administrativa o un cost més alt precisament quan fan el salt. Créixer ha de ser més fàcil que quedar-se petit», ha afirmat Cañete.

Una bretxa de productivitat

L’estudi, presentat pel professor Amat, constata que el 99,9% de les empreses espanyoles són pimes i al voltant del 94% són microempreses, mentre que les grans companyies representen només el 0,14% del total, davant el 0,47% d’Alemanya. Per a Pimec, el problema no és, per tant, que Espanya tingui massa pimes, sinó les dificultats que troben per créixer i guanyar dimensió, cosa que limita el nombre d’empreses mitjanes i grans.

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha alertat que la reduïda mida empresarial perjudica la competitivitat d’Espanya i assenyala que la productivitat de les microempreses espanyoles és pràcticament la meitat que la de les seves homòlogues alemanyes o franceses. L’informe incorpora una enquesta a 348 empreses que evidencia la distància entre la voluntat de créixer i la capacitat real de fer-ho.

El 74,6% preveu augmentar la seva dimensió durant els pròxims cinc anys, però només el 35,2% assegura haver aconseguit créixer amb èxit en els últims cinc. Entre les empreses que han intentat créixer, la burocràcia i la regulació excessiva són el principal obstacle (21,5%), seguides de la fiscalitat desincentivadora (20,2%), els marges insuficients (18,2%) i les dificultats per captar i retenir talent (16,7%). A més, el 45,3% afirma no haver rebut cap suport específic per afavorir-ne el creixement.

Una llei per créixer

Notícies relacionades

Davant aquestes xifres, Pimec ha reclamat que es posi en marxa una llei estatal de creixement empresarial que agrupi i doni coherència a les polítiques destinades a facilitar el salt d’escala d’autònoms, microempreses i pimes. Entre les mesures proposades, que pugen a 112, destaquen els incentius fiscals per a companyies que professionalitzin la seva governança o impulsin laboratoris d’innovació compartits; la simplificació administrativa, reducció de costos registrals o notarials i el suport a fusions o col·laboracions entre pimes, entre altres mesures.

Per la seva banda, Cañete ha criticat la mesura introduïda dimarts passat per la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que dona a les empreses un ultimàtum fins al 30 de novembre perquè adaptin els contractes de treball, detallant molt més les condicions laborals. Segons l’opinió de Cañete, el fet que s’hagi transposat aquesta directiva a través d’un reial decret no és la situació ideal, ja que per a ells aquest debat hauria de formar part del diàleg social.