Buscant una cohesió més gran

En l’altre extrem, amb dos mesos i mig en el càrrec, hi ha el nou president de Barcelona Global (BG): Josep Lluís Sanfeliu, cofundador de la gestora d’inversions en ciències de la vida Asabys. La presidència de BG dura dos anys i des de la seva fundació el 2011 han passat alguns dels cognoms més rellevants de l’empresa catalana. Abans de Sanfeliu, la va presidir Ramon Agenjo (Damm). "Som en un moment important per a la cohesió de totes les entitats. Els lideratges compartits ens ajuden molt", assenyala Sanfeliu. No només hi ha col·laboració professional entre Tech –Sanfeliu n’és vocal– i BG. És en aquesta associació on conflueixen més persones procedents de la resta d’associacions econòmiques. El mateix Vicente és membre del comitè executiu de Foment del Treball, presidit des de fa gairebé vuit anys per l’expolític de CiU i vicepresident de Conservas Dani Josep Sánchez Llibre.

La teranyina que representa aquest informal G-12 permet que hi hagi vuit persones que repeteixin llocs en el consell o la junta directiva en tres. Alguns, per derivació del seu propi càrrec institucional, com el de Josep Santacreu, que presideix la Cambra de Barcelona i és vicepresident de la Fira i de Turisme de Barcelona. Santacreu va fer la seva carrera a la companyia d’assegurances DKV, on en va ser conseller delegat. Jordi Clos, família propietària de Derby Hoteles, és president de Turisme i del Gremi d’Hotels, i membre de Foment i la Cambra. Pimec, rival de Foment (que inclou Cecot) representant les empreses mitjanes i petites, té dos membres de la seva junta, Martina Font (Font Packaging) i Emili Rousaud (Factor Energía) a la Cambra i la Fira. Mar Alarcón (Social Car) és a Foment, Tech i la Fira; Miquel Martí (de la família propietària de Moventia) és a la Cambra, Turisme i la Fira; Juan Ignacio Marull (PwC) a Foment, la Cambra i Ecuestre, i Ernest Quingles (Axia) a Foment, Tech i Global. Quingles destaca també el paper de BG i Tech a "atraure inversions i talent, col·laborant amb agències públiques, diferent d’altres institucions el paper dels quals és el lobby". La tela toca tots els punts. Pau Relat (Fira), Josep Mateu (RACC) i Miquel Martí són patrons d’honor com a expresidents de l’associació empresarial, antigament pròxima a CiU, FemCat, presidida avui per Tatxo Benet, en la qual els mandats duren també dos anys.

Junt amb Sánchez Llibre, Enrique Lacalle (PP) és l’altre expolític al capdavant d’una associació que engloba diferents persones del món empresarial barceloní en la seva junta. El Círculo Ecuestre continua intentant modernitzar-se mentre el Cercle d’Economia, al capdavant del qual hi ha l’economista Teresa Garcia-Milà, és una altra de les institucions amb mandats limitats: tres anys. Són vicepresidents del Cercle i candidats a succeir Garcia-Milà Carmina Ganyet (vicepresidenta de BG i directora general corporativa d’Inmobiliaria Colonial), Jordi Gual (professor d’economia d’Iese i expresident de CaixaBank) i l’hoteler Pau Guardans, que també va presidir BG. La tresorera del Cercle és Clara Campàs, membre de BG i sòcia de Sanfeliu.

Notícies relacionades

Els destins de vacances demanen ser compensats per la pressió turística

Finlàndia i Suècia registren taxes d’atur com les d’Espanya o Grècia

Millorar la vida a Barcelona –des d’oferir solucions a la crisi de l’habitatge i al transport, aliats amb el RACC–, fomentar les inversions tecnològiques en IA i l’atracció de talent internacional i apostar pel desenvolupament de Barcelona com a experiència presencial en tots els àmbits de l’entreteniment i la cultura és un dels objectius de Sanfeliu, que vol que les altres institucions s’uneixin a aquests desafiaments. Aprofitar les sinergies amb la Fira, pol d’atracció en tots els àmbits, i el món empresarial és considerat clau per repensar la ciutat i Catalunya.

¿Trencar les capelletes i que alguna institució es deixi de mirar massa el melic és fàcil? No en alguns àmbits, com ara les polítiques turístiques, amb sensibilitats diferents. També ho és en les ànsies d’algunes organitzacions de voler quedar bé amb tothom. "Falta mullar-se més", assenyalen alguns dels membres d’aquestes societats, que exposen com les ganes de ser políticament correcte i no quedar malament amb ningú pot acabar perjudicant el desafiament comú.