El Govern construeix dues plantes d’aprofitament de residus orgànics

Les dues plantes de biogàs, la de Constantí i la Monells, formen part del full de ruta plantejat per la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat sobre la producció i el consum, per part de les mateixes explotacions ramaderes, dels productes generats a partir de residus orgànics. L’objectiu governamental és arribar a produir fins a 2 terawatts (TW) anuals de biogàs en quatre anys, cosa que equival al 7% del consum català de gas.

Aquest dilluns, les instal·lacions de l’Institut de Recerca i Tecnològia Agroalimentàries (IRTA) de Mas Bové a Constantí han acollit la presentació de la planta experimental de biogàs, que serà alhora productora i espai per a la investigació d’aquesta tecnologia. El centre serà el primer d’aquest tipus a l’Estat gestionat per un institut públic d’investigació i, alhora, integrat a l’activitat d’una explotació ramadera.

L’estudi tindrà, per tant, un paper central en el seu funcionament, amb l’objectiu de millorar tant la producció de biogàs com l’aprofitament de l’aigua. A més, la instal·lació permetrà desenvolupar projectes pilot que resultarien difícils d’implementar en una planta convencional. Així ho ha presentat Rosa Altisent, la directora general d’Agricultura i Ramaderia.

L’objectiu de la planta de Constantí és fer investigació sobre aquesta tecnologia que transforma les dejeccions ramaderes en biogàs, fertilitzants i aigua tractada, cosa que permet transformar un residu en energia i productes per al sector primari. L’equipament es nodrirà de més de 5.200 tones anuals de matèria orgànica procedents d’explotacions de porcí i avícola pròximes, i l’energia produïda servirà tant per a aquestes granges com per al funcionament de la planta.

El biogàs produït tindrà un cabal anual de 96.000 normo metres cúbics (Nm3), equivalent a 58.000 litres de gasoil o a l’energia consumida anualment per unes 165 vivendes. "És una planta petita, però escalable", ha destacat August Bonmatí, responsable del programa de sostenibilitat a biosistemes de l’IRTA, centre que depèn de la conselleria d’Agricultura.

L’estratègia de la Generalitat

En aquesta estratègia també s’ha activat la planta de l’IRTA a Monells, a la demarcació de Girona, amb un funcionament més "tradicional" que la de Constantí, en paraules del director del centre, Josep Tuset. Allà es va optar per utilitzar una bassa ja existent i utilitzada per al rebuig orgànics de les explotacions ramaderes, tapar-la i convertir-la en una fàbrica de biogàs de menor cost i autosuficient. Els dos models són "compatibles i complementaris" per a l’IRTA, ja que permeten "gestionar els residus i convertir-los en recursos molt valuosos per al sector", ha assegurat Tuset.

Notícies relacionades

La CNMC demana suavitzar les exigències als nous centres de dades

El Banc d’Espanya eleva el creixement al 2,6% el 2026

Així, de cara a l’any 2030, l’objectiu és arribar a una producció anual de 2 TW de biogàs, cosa que equivaldria a gestionar uns 4 milions de tones dejeccions ramaderes i permetria arribar al 7% del gas que es consumeix a Catalunya. Així mateix, també es pretén impulsar la gestió del digestato a fi d’augmentar la producció pròpia de fertilitzants i reduir així les importacions, especialment en un context en què el preu s’ha incrementat considerablement a causa de la situació geopolítica internacional.

Per impulsar la construcció de plantes a escala industrial, el Govern va publicar el 2024 una convocatòria dotada amb 46 milions d’euros per concedir subvencions. La convocatòria va rebre propostes de projectes valorats en 61 milions d’euros. Aquest any s’ha realitzat una nova convocatòria, per valor de 25 milions d’euros, que "prioritza l’arrelament al territori i l’equilibri amb el sector agrari", ha explicat Altisent, per la qual cosa la convocatòria incorpora tres criteris: prioritzar les instal·lacions promogudes per associacions de ramaders, limitar la seva capacitat a un màxim de 150.000 tones de matèria orgànica a l’any i establir que aquesta procedeixi d’un radi màxim de 35 quilòmetres.