José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya: "Vaig firmar una escriptura amb el Papa en la seva visita a Barcelona"

José Alberto Marín és notari des de fa quaranta anys, professor universitari durant trenta. Amb vocació de futbolista i jutge per finalment haver encertat amb una professió, la notarial, que a banda li permet estar en primera línia dels problemes socials com és el cas del de l’habitatge. Des de fa cinc anys és el degà del Col·legi Notarial de Catalunya.

¿Qui és José Alberto Marín?

És una persona senzilla a qui li agrada envoltar-se d’altres de més brillants i que s’alegra dels èxits aliens. Tenir bons amics és la millor recompensa que es pot rebre.

¿Què et va inspirar a començar amb la teva carrera professional?

La meva vocació inicial era ser jutge però, desgraciadament, vaig comprovar aviat la falta de mitjans del sistema judicial. Davant aquest panorama em vaig inclinar per una professió jurídica, la de notari, en què el tracte amb les persones és el més important i en què un mateix organitza els seus mitjans de producció sense dependre de ningú. Això et permet prestar un servei d’altíssima qualitat com és el que donem tots els notaris.

La clau del teu èxit.

Més que de la clau de l’èxit, parlaria de la clau per arribar a objectius. Sense cap dubte la constància i l’esforç són la clau. I, sobretot, tenir presents dues coses: d’una banda, la convicció que res és impossible, només cal proposar-s’ho i perseguir-ho; d’altra banda, tenir clar que el millor és enemic del que és bo.

Experiència més gratificant.

En l’àmbit professional haver tingut l’honor de firmar una escriptura amb sa santedat el papa Lleó XVI en la seva recent visita a Barcelona, una cosa que constata que la Sagrada Família ha arribat la seva plenitud; un fet històric i únic per al Notariat mundial, i un privilegi com a degà, com a notari i com a persona. En l’àmbit personal moltes, incomptables.

El desafiament més gros i com l’has superat.

Sense cap mena de dubte sobreviure i recuperar-me d’una covid que es va acarnissar amb mi però de la qual vaig sortir sense cap seqüela, malgrat haver estat en coma induït diverses setmanes. De nou la força de voluntat i la constància van ser decisives sumat al recolzament de la família i amics i la perícia dels metges.

¿Com afrontes el risc?

Evito el risc. La meva professió es basa en la seguretat, la jurídica, però faig d’aquest concepte un mode de vida. De riscos... els mínims.

¿Com et mantens motivat?

Mirant al voltant. Des d’una notaria veus moltes coses bones però també de dolentes; unes i altres m’estimulen per intentar millorar el meu entorn. M’encanta iniciar i culminar projectes altruistes l’únic benefici dels quals per a mi és la satisfacció d’aconseguir-ho. I això és el que intento fer des del Deganat i des del meu despatx.

¿Quin llegat t’agradaria deixar a la Terra?

El que busca la meva professió: la concòrdia. El nostre gra de sorra és el de la prevenció jurídica que facilita la bona relació entre les persones. Els conflictes, sobretot els personals, no haurien d’existir. En qualsevol cas el llegat que amb seguretat sí que deixo és el de cinc formidables fills.

Notícies relacionades

Yolanda Díaz avança una forta pujada del salari mínim: «Els beneficis empresarials són històrics, toca ajustar-se el cinturó per dalt»

Una exmoderadora de continguts de Facebook a Barcelona se suïcida

Un consell per a nous professionals.

Que no oblidin que el més important són les persones, que no deixin d’empatitzar amb elles i ajudar qui ho necessiti sense pensar en el retorn que pugui derivar; actuant així rebran molt més del que puguin imaginar.