Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
La jove defensa que prefereix començar des de zero les vegades que faci falta abans que passar-ho malament en un lloc de treball
Unai, lampista: «Un bon oficial, ja sigui lampista, electricista o fuster, que tingui la seva clientela pròpia, pot estar guanyant de 3.000 a 10.000 euros al mes fàcilment»
Paula, joven de 23 años /
Trobar feina sent jove a Espanya no resulta fàcil. La taxa d’atur entre els menors de 25 anys a Espanya era del 23,4% el juny del 2026, davant el 15,5% de la Unió Europea. A més, els llocs als quals accedeixen els joves no sempre són del seu grat. Ho exemplifica el cas de la Paula, de 23 anys, que va decidir deixar la seva nova feina després de treballar únicament un dia a l’adonar-se que no volia continuar allà.
«Germanes, he durat un dia a la feina. He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. A mi ningú m’ha fet fora d’enlloc», comença explicant la jove a TikTok (@paula.lap), conscient que la seva decisió pot generar controvèrsia.
La situació li va generar sentiments contradictoris. Segons explica, havia dedicat molt de temps a buscar una oportunitat laboral i, quan finalment la va trobar, va descobrir gairebé al moment que no era el que volia. «Us prometo que vaig sentir una barreja d’emocions. Estàs tant temps buscant feina, per fi la trobes i quan la tens veus que no t’agrada i dius: «¿Què faig?».
Va ser llavors quan va reflexionar si valia la pena aguantar en un càrrec que ja des del principi li generava rebuig o tornar a buscar feina. La Paula va escollir la segona opció. «Em quedo aquí passant-ho malament o començo una altra vegada de zero? Estimada, el clar exemple que començo des de zero les vegades que faci falta».
«Ja estava dient que me’n volia anar»
Els dubtes van aparèixer des de la primera jornada. «Primer dia de feina, vaig al lloc, m’expliquen totes les dinàmiques i mentre m’anaven explicant les coses, jo pel meu cap ja estava dient que me’n volia anar», relata.
Un dels factors que més va pesar en la seva decisió van ser les condicions de la posició. Segons explica, es tractava d’un contracte de 40 hores setmanals treballant de dilluns a dissabte. «¿M’heuré de quedar aquí en una posició de dilluns a dissabte, contracte de 40 hores, en un lloc que no m’agrada?», es va preguntar.
La Paula reconeix que encara té poca experiència professional. «Tinc 23 anys i he treballat poc», admet. No obstant, precisament per trobar-se a l’inici de la seva trajectòria laboral considera que no té sentit quedar-se en una feina que la fa sentir-se malament quan encara pot buscar altres alternatives.
Notícies relacionades«No em quedaré en un lloc que no m’agrada, on m’estic amargant quan no tinc cap obligació», defensa.
La decisió definitiva va arribar l’endemà al matí. «Em vaig aixecar plorant dient: ‘Estic anant a un lloc on no vull anar’», recorda. Aquell mateix dia va optar per deixar la feina.
- Impacte del temporal El Govern demanarà la declaració de zona catastròfica per als municipis afectats per les pluges torrencials
- Política, gestualitat i valors Anàlisi psicològica de l’anunci electoral de Sánchez: discurs molt estudiat, moralista i amb poca autocrítica
- Al minut Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions
- Catalunya Absolts Vergés, Argimon i l’excúpula de la Conselleria de Salut pel retard en la vacunació de policies
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: els millors plans
