Les empreses inicien una ofensiva per retallar o limitar el salari dels treballadors de baixa

«Des de fa uns mesos el primer que et posa qualsevol patronal sobre la taula quan inicies una negociació és una retallada dels complements per incapacitat temporal», explica el secretari d’acció sindical de la federació de serveis d’UGT de Catalunya, Moisés Berruezo, que negocia desenes de plecs i afirma que en tots li toca abordar des de fa mesos aquesta qüestió. «És una ofensiva per terra, mar i aire», coincideix el secretari d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Enrique Rodríguez.

¿Què és un complement per incapacitat temporal? A Espanya, la normativa laboral estableix que quan un treballador va al metge i aquest li dona la baixa, durant els tres primers dies d’absència no cobra ni un euro de salari. Si passats aquests tres dies continua de baixa, passa a cobrar l’equivalent al 60% del seu sou. A partir del vint-i-unè dia, aquest percentatge puja al 70% del salari.

No obstant, vuit de cada 10 assalariats del sector privat està cobert per un conveni que contempla algun tipus d’ajuda als empleats de baixa. Una de les més comunes és compensar aquesta retallada automàtica de salari, ja sigui concedint-li –a càrrec de l’empresa– el 100% de sou des del primer dia o un 80% a partir del quart o fórmules similars.

Focus polític

«Si un ciutadà pot estar de baixa, no anar a treballar sense justificació i continua tenint el mateix sou i les mateixes prestacions, doncs llavors passa el que passa, però aquest absentisme no se sosté», va afirmar a principis d’estiu el líder del PP i futur candidat a la Moncloa, Alberto Núñez Feijóo. Les seves declaracions, molt viralitzades, no arriben del no-res i miren de fer-se ressò d’una estratègia coordinada dels patrons, en un context de progressiu augment dels treballadors de baixa per malaltia, que fa mesos que es desplega. Fonts patronals consultades reconeixen que, en aquest sentit, el soroll polític no els beneficia, ja que posa el focus en una línia negociadora que fins ara s’estava emportant amb discreció. Això no és fútil, ja que qualsevol qüestió vinculada amb la salut laboral és espinosa per als sindicats, i si els canvis no es consensuen, les centrals els poden vetar.

«Estem estudiant com evitar una utilització fraudulenta dels complements», afirma el secretari general de Pimec,Josep Ginesta. L’objectiu final és frenar l’augment d’empleats que falten al seu lloc de treball per malaltia, un percentatge que ha augmentat en els últims anys, a Espanya i a tot Europa. Segons les últimes dades de l’enquesta de població activa (EPA), referents al segon trimestre d’aquest any, el 4,6% de treballadors no va acudir al seu lloc de treball per motius mèdics. Fa 10 anys aquest percentatge era del 2,6%. «La negociació col·lectiva ha anat per davant del sistema públic de protecció social. Els complements que tenim pactats tenien sentit abans, en un context de salaris baixos i baix absentisme, no com ara», opina.

El diagnòstic de per què ha augmentat és divers i contempla des d’un envelliment progressiu de la població treballadora, el col·lapse de l’atenció primària i les llistes d’espera, l’efecte de la pandèmia i la visualització de malestars com la salut mental o un increment del frau en un context de bonança econòmica, entre d’altres. Les empreses, amb la seva estratègia de retallar les ajudes salarials durant la malaltia, busquen aturar aquest últim factor, tot i que això pugui ocasionar que empleats fefaentment diagnosticats i que tenen malalties de llarga durada o amb habituals recaigudes vegin minvat el seu poder adquisitiu. «És molt complicat perquè corres el risc de fer pagar justos per pecadors», reconeix el negociador en cap de Pimec.

Per això, les empreses plantegen diverses fórmules. Una és retallar l’import que un empleat cobra durant la seva malaltia. Per exemple, si abans es cobrava el 100% des del primer dia, que es baixi a un 80%. Una altra és retallar el temps durant el qual l’empresa realitza aquesta aportació addicional. Per exemple, que fins a les dues setmanes no es comenci a cobrar el complement. I una tercera fórmula passa per penalitzar les recaigudes o reincidències. Per exemple, si és la primera baixa de l’any, es cobra complement; a partir de la segona, ja no.

El plantejament contra els complements per incapacitat temporal és transversal en sectors i organitzacions. Si bé Foment del Treball nega que sigui una directriu coordinada cap a les sectorials. «No hi ha cap directriu sobre aquesta qüestió. Cada conveni es negocia un per un segons les circumstàncies de cada sector o empresa», afirma la directora de relacions laborals, Yesika Aguilar. Tot seguit, afegeix: «Per a Foment l’absentisme és una emergència» i «els complements per IT no ens semblen una mesura que permeti millorar aquesta preocupant situació».

La preocupació empresarial xoca amb un malestar general per part dels empleats. Més de la meitat dels catalans afirmen haver anat a treballar malalts en algun moment de l’últim any, segons l’última edició de l’Enquesta de qualitat i condicions de treball

Línia vermella per als sindicats

L’objectiu de les patronals és clar i xoca directament contra la línia de flotació dels sindicats, que tenen directrius de les seves més altes instàncies de no cedir terreny en aquest camp. No obstant, en alguns plecs importants les centrals sí que han entrat a intercanviar concessions en matèria d’incapacitat temporal a canvi de més sou o menys jornada.

Un exemple d’això és el conveni de l’hostaleria de Catalunya, un dels convenis que cobreix un nombre més gran de treballadors –uns 300.000– i renovat fa menys d’un any. S’hi va pactar limitar els complements salarials per malaltia comuna a aquells empleats que portessin a l’empresa un mínim de 180 dies abans de causar baixa a canvi, entre d’altres coses, d’un increment salarial del 15% per a quatre anys.

Notícies relacionades

Nobel d’economia Hall i Woodford pels fonaments micro d’estabilització macroeconòmica

El benestar nòrdic s’esgota i Finlàndia i Suècia ja tenen taxes d’atur com les d’Espanya o Grècia

No obstant, aquells convenis en els quals s’acaben tancant acords en aquesta matèria són l’excepció, segons coincideixen a assenyalar fonts dels dos grups. Els mateixos interlocutors consultats coincideixen a assenyalar que, de moment, aquesta ambició de les empreses no està bloquejant les negociacions. És a dir, ho posen sobre la taula, però ho acaben retirant si hi ha aparences d’acord en altres matèries per no empantanegar, en l’actual context de creixement econòmic, la renovació de convenis.

¿En quins sectors s’estan disputant avui aquests complements per malaltia? És un element central en totes les negociacions, tant a escala estatal com autonòmica. Fonts sindicals de la UGT i CCOO repassen alguns casos que han negociat durant els últims mesos i en els quals aquest tema ha aparegut: supermercats, comerç general, fotografia, peix congelat, aparcaments i garatges, neteja d’edificis públics, clubs de natació o transport de mercaderies, per citar-ne alguns exemples.