El 18% dels pobles catalans no tenen botiga i el 7%, bar

"Els valors del comerç de proximitat, i també dels petits serveis de restauració, són determinants: són creadors d’ocupació i alhora motors contra la despoblació, però també actuen com a llocs de trobada dels residents i són punts d’atenció pròxima, on es dispensa un tracte de confiança amb recomanacions personalitzades", detalla Marta Angerri, directora general de Comerç de la Generalitat. I en municipis on la mitjana d’edat dels veïns sol ser alta, aquesta funció social encara resulta més clau si això és possible. "La desaparició de la botiga del poble sovint accelera la pèrdua de població i també de la identitat comunitària", avisa la directora general.

El programa del Govern

La Generalitat ha constatat que els municipis que compten amb més habitatges principals i poblacions més envellides "s’esforcen per mantenir una mínima oferta alimentària", mentre que els més petits o amb diversos nuclis de població no tenen tant comerç alimentari per la poca demanda. "Molts ajuntaments ja recorren, de per si, als recursos propis i estan fent un esforç important en aquest sentit. Per això el Govern ha posat en marxa aquest any un programa, batejat amb el nom d’Arrel, per impulsar el comerç en les àrees rurals i fomentar-hi l’arrelament", assenyala el secretari de Governs Locals, Xavier Amor.

Els dos alts càrrecs expliquen, en conversa amb aquest diari, que l’objectiu del pla, dotat inicialment amb dos milions d’euros, és que els ajuntaments obtinguin ajuts per adaptar locals multiservei, que els promotors dels projectes rebin acompanyament tècnic, "és a dir, un pla de negoci", i, com a tercer pilar, que els negocis privats que segueixen en marxa en molts municipis petits puguin continuar amb l’activitat, "perquè és fonamental mantenir el que ja existeix", remarca la directora general de Comerç.

El colmado multiservei

La idea de tot plegat és contribuir a l’economia circular, això és, a fer que els diners gastats en els negocis locals es quedin al mateix municipi, alhora que es promou la sostenibilitat, al reduir l’empremta de carboni apostant per productes de proximitat. Això permet, en definitiva, mantenir a més la identitat cultural i preservar les tradicions, el patrimoni i l’essència pròpia del poble en qüestió. Aquests colmados multiservei han de ser espais on es concentrin elements bàsics com la botiga d’alimentació, el bar (en cas que hi faci falta), la compra de premsa diària i la recollida de paquets, tenint en compte la importància que cada vegada més té el comerç online per als residents en aquestes localitats. La proposta, que ja existeix en una trentena de micropobles catalans, inclou ben sovint zones comunitàries. "Es tracta de fer que siguin espais on passen coses i on es crea comunitat", ressalta Angerri.

Notícies relacionades

Una candidatura que requereix tenir bona connectivitat internacional

Barcelona, candidata a acollir el congrés espacial més important del món

No és l’únic model viable, per descomptat. Hi ha llocs on s’han plantejat projectes mancomunats de manera que s’agrupen diversos municipis i cadascun es diferencia en alguna activitat, mentre que en altres casos són els ajuntaments els que prenen la iniciativa del negoci, d’acord amb alguna cadena de distribució, a la qual cedeixen espais i treballadors perquè la botiga resulti econòmicament interessant a l’empresa associada.

"En tot cas, el més important és que cada ajuntament decideixi quin model vol seguir i que la gestió sigui tan professionalitzada com es pugui, per assegurar la continuïtat", remarca la directora general. "El projecte és transversal, ja que no només surt de la Generalitat, sinó que també té la col·laboració de la Cambra de Comerç, que fa anys que està preocupada per aquest tema, així que són diversos els actors implicats", indica finalment el secretari de Governs Locals.