No és Seat, és Volkswagen
El 18 de juny de l’any 1986 Volkswagen (VW) comprava el 51% de Seat a l’Institut Nacional d’Indústria (INI), que era el predecessor de la Sepi. El grup automobilístic alemany va obtenir el control total de l’espanyol al 1990, 40 anys després que el règim franquista hagués fundat la marca que va tenir com a aliat natural internacional fins al 1981 la italiana Fiat, que va vendre el seu 42%.
VW va arribar a ser, l’octubre del 2008, una de les empreses més valorades del món: 300.000 milions d’euros a la borsa, a més de ser líder mundial del sector per davant dels grups nord-americans i japonesos. Era l’orgull industrial d’Alemanya. Fundat el 1937 sota el nazisme, el "cotxe del poble" (el seu significat en alemany) té avui com a principals accionistes les famílies Porsche i Piech, que en controlen la majoria, l’estat de Baixa Saxònia i el fons sobirà de Qatar. Avui, el valor en borsa de la companyia ha caigut fins als 40.000 milions d’euros. El terratrèmol tecnològic que viu el sector i l’aparició de la indústria xinesa de l’automòbil, a més del lideratge borsari de Tesla (1,2 bilions), han generat una crisi rere l’altra en el grup alemany, en ple procés de reestructuració i acomiadaments.
Notícies relacionadesLuca de Meo, exresponsable de Seat representant VW, va ser el primer que va decidir rentar la cara a la filial espanyola de VW. Va idear, com bé explica Xavier Pérez, director de Motor a Prensa Ibérica, la marca Cupra a partir de la divisió esportiva de Seat, Cup Racing. Calia modernitzar-se i, en veu baixa, a ningú se li escapava que la marca i els models de Seat s’estaven quedant antics. Si VW volia aconseguir un nou client, més jove, no podia continuar vivint dels contes de la història. Els records del 600 –el primer cotxe que hi va haver a casa i bla-bla-bla– i del 124 estaven bé per als llibres. L’Ibiza, el León i l’Arona eren els últims supervivents, amb data de caducitat prevista el 2032. A Martorell, seu del grup, Cupra va començar a equiparar-se a Seat. Els successors de De Meo, que va abandonar el negoci de l’automòbil per passar al del gran luxe, van intensificar l’aposta per Cupra, les vendes del qual van en ascens a través d’uns cotxes més atractius.
El futur de la marca Seat continuarà fent parlar malgrat els compromisos establerts. Que l’estan deixant morir a càmera lenta és un fet. La pregunta no és si hi haurà més Seats, ni tan sols si els models de Cupra acabaran monopolitzant la fabricació i productivitat del grup a Martorell. El gran dubte és què serà de VW, dels seus 650.000 llocs de treball, de la cartera de productes que ofereix (Audi, Porsche, Lamborghini, Skoda, Bentley, entre d’altres) i de si la necessitat de renovar-se per poder competir amb uns rivals que estan entrant imparables a Europa tindrà èxit. Charles Darwin, que va ser el primer que va donar les claus de la gestió empresarial sense saber-ho, ja ho va dir: sobreviu no el de més mida, sinó qui sap adequar-se millor a les circumstàncies. VW no és més que un símbol de la crisi tecnològica alemanya i europea.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Protesta laboral Nova jornada de vaga als autobusos de Barcelona: aquests són els horaris i els serveis mínims
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: els millors plans
- Al minut Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»
- Al minut Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions
- Educació Les «nefastes» condicions laborals deixen alumnes sords sense intèrpret a Girona
