Un 18% dels municipis de Catalunya no tenen cap botiga, i un 7% tampoc disposen de bar

«Els valors del comerç de proximitat, com també dels petits serveis de restauració, són determinants: són creadors d’ocupació i alhora motors contra la despoblació, però també actuen com a llocs de trobada dels residents i són punts d’atenció pròxima, on s’ofereix un tracte de confiança i recomanacions personalitzades», detalla Marta Angerri, directora general de Comerç de la Generalitat. I en municipis on la mitjana d’edat dels veïns sol ser elevada, aquesta funció social resulta encara més clau si és possible. «La desaparició de la botiga del poble sovint accelera la pèrdua de població i també de la identitat comunitària», avisa Angerri.

La Generalitat ha constatat que els municipis que compten amb més habitatges principals i poblacions més envellides «s’esforcen per mantenir una mínima oferta alimentària», mentre que els més petits o amb diversos nuclis de població tenen menys comerç alimentari per la poca demanda. «Molts Ajuntaments ja hi estan fent mans i mànigues, estan fent un esforç important en aquest sentit, i per això el Govern ha posat en marxa aquest any un programa, batejat amb el nom d’Arrel, per impulsar el comerç a les zones rurals i fomentar-hi l’arrelament», assenyala el secretari de Governs Locals, Xavier Amor.

Els dos alts càrrecs expliquen, en conversa amb aquest diari, que l’objectiu del pla, dotat inicialment amb dos milions d’euros, és que els Ajuntaments obtinguin ajuts per adaptar locals multiserveis, que els promotors dels projectes rebin acompanyament tècnic, «cosa que seria un pla de negoci», i, com a tercer pilar, que els negocis privats que segueixen en marxa en molts municipis petits puguin seguir amb l’activitat, «perquè és fonamental mantenir el que ja existeix», remarca la directora general de Comerç.

El colmado multiservei

La idea de tot això és contribuir a l’economia circular, és a dir, que els diners gastats en els negocis locals es quedin al mateix municipi, alhora que es promou la sostenibilitat, al reduir l’empremta de carboni apostant per productes de proximitat. Això permet, en definitiva, mantenir a més la identitat cultural, preservar les tradicions, el patrimoni i l’essència pròpia del poble en qüestió. Aquests colmados multiserveis seran espais on es concentrin elements bàsics com la botiga d’alimentació, el bar (arribat el cas), la compra de premsa diària o la recollida de paquets, tenint en compte la importància que cada vegada més té el comerç en línia per als residents en aquestes localitat. La proposta, que ja existeix en una trentena de micropobles catalans, inclou en moltes ocasions zones comunitàries. «Es tracta que siguin espais on passen coses i on es crea comunitat», ressalta Angerri.

Notícies relacionades

Botigues de productes frescos cada 400 metres: l’urbanisme densificat afavoreix la instal·lació de comerços de proximitat

Yolanda Díaz avança una forta pujada del salari mínim: «Els beneficis empresarials són històrics, toca ajustar-se el cinturó per dalt»

No és l’únic model viable, per descomptat. Hi ha llocs on s’han plantejat projectes mancomunats de manera que diferents municipis s’agrupen i cadascun d’ells es diferencia en alguna activitat, mentre que en altres casos, són els Ajuntaments els que prenen la iniciativa del negoci, d’acord amb alguna cadena de distribució, a la qual cedeixen espais i treballadors perquè la botiga resulti econòmicament interessant a l’empresa associada.

«En tot cas, l’important és que cada Ajuntament decideixi quin model vol seguir i que la gestió sigui el més professionalitzada possible, per assegurar la continuïtat», remarca la directora general. «El projecte és transversal, ja que no només parteix de la Generalitat, sinó que compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, que fa anys que està preocupada per aquesta qüestió. Per tant, són diversos els actors implicats», subratlla finalment el secretari de Governs Locals.