Telecomunicacions

Murtra (Telefónica) reclama a Europa desenvolupar «la seva pròpia constel·lació de satèl·lits» i no dependre d’Elon Musk

El president del grup crida a passar del «diagnòstic a l’acció» en tecnologia i ratifica el compromís de la seva companyia amb Catalunya

Telefónica tanca la venda de la seva històrica seu de Gran Via a Madrid a l’empresari Tomás Olivo per més de 200 milions

Murtra (Telefónica) reclama a Europa desenvolupar «la seva pròpia constel·lació de satèl·lits» i no dependre d’Elon Musk

Lorena Sopena / Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El primer test d’una línia telefònica a Espanya va tenir lloc el desembre del 1877 a Barcelona, més concretament entre dues habitacions de l’escola d’enginyers industrials. Un exercici d’innovació tecnològica que aquest divendres el president de Telefónica, Marc Murtra, ha cridat a recuperar. «És extraordinàriament perillós que Europa depengui de tecnologies crítiques que no siguin europees, genera una extrema fragilitat», ha insistit, en un acte celebrat a la seu de Foment del Treball.

El líder del grup de telecomunicacions ha reclamat que Europa ha de passar «del diagnòstic a l’acció» i que, en l’actual context, per blindar la seva sobirania ha de desenvolupar «sense complexos» la seva pròpia indústria de defensa. Una cosa que passa per invertir més en tecnologia, d’usos molt diversos, des de l’accés «als algoritmes de les xarxes socials que miren els nostres fills», fins a «tenir la nostra pròpia constel·lació de satèl·lits». Avui [Elon] Musk pot decidir si Rússia o Ucraïna tenen accés a comunicació per satèl·lit, és de les disrupcions tècniques més extraordinària dels últims 40 anys. No podem dependre d’un sol proveïdor», ha insistit.

Murtra, català nascut a Londres, ha compartit amb un centenar d’integrants de l’elit empresarial catalana –a l’acte han assistit personalitats diverses, des del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, passant pel cofundador de Glovo Sacha Michaud o expolítics, com el que va ser conseller d’Empresa o d’Interior amb CIU, Felip Puig, l’extitular de Justícia amb ERC, Carles Mundó, o la que va ser portaveu de Junts Elsa Artadi– el compromís de la companyia que lidera amb Catalunya.

«Catalunya és important per a nosaltres avui i en el futur», ha insistit. Una plaça on la companyia ocupa més de 1.000 treballadors, concretament 1.043 empleats, segons ha detallat, inverteix en infraestructura, amb 6,5 milions de punts d’accés i on també està reforçant divisions estratègiques per a la corporació, com és la creació de continguts per a plataformes com Movistar Plus. «L’any passat vam tenir quatre rodatges a Catalunya. La gent no ho sap, però som el creador més gran de continguts d’Espanya», ha afirmat. En aquesta divisió, l’empresari ha afirmat que «volem assumir més riscos i ser més transgressors», referenciant-se a la Fox i la seva aposta als anys 80 per ‘Los Simpson’.

IA i computació quàntica

Notícies relacionades

Murtra ostenta des de fa una mica més d’un any la presidència de Telefónica, quan va substituir José María Álvarez-Pallete després d’un moviment del Govern, i ha promès un canvi integral de la companyia, en el qual Catalunya ha de jugar un rol clau. «Estem en un moment de disrupció tecnològica, és un moment d’oportunitats. Fa 30 anys que soc al món de la tecnologia i mai havia vist un impacte tan ràpid com el que està tenint la intel·ligència artificial (IA). [...] La computació quàntica, si arriba en cinc o deu anys, tindrà un nivell de disrupció equivalent a la IA», ha aventurat.

Les noves necessitats en sobirania i les potencialitats dels satèl·lits són altres dels dos mercats en els quals Telefónica vol enfocar-se, segons ha desgranat el seu dirigent, per guanyar volum i influència. No en va, Murtra va prometre en l’última junta d’accionistes de Telefónica, celebrada el març passat, una companyia líder en el segment de telecomunicacions a Europa el 2030 i al món el 2035.

Temes:

Telefónica