SECTOR IMMOBILIARI

Habitatge premia Catalunya i el País Basc amb 90 milions per posar un topall al preu del lloguer i deixa sense fons les comunitats del PP

El Govern reserva 90 milions en subvencions per a les cinc autonomies que han declarat zones de mercat tensionat. Catalunya s’emportarà gairebé 60 milions, mentre Galícia serà l’única comunitat governada pel PP que accedirà al fons

Habitatge premia Catalunya i el País Basc amb 90 milions per posar un topall al preu del lloguer i deixa sense fons les comunitats del PP

Antonio Hernández Rios / ECG

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Santamarina
Gabriel Santamarina

Redactor de la secció de economía

ver +

El Govern comença a posar diners a sobre de la taula per a les comunitats autònomes que han decidit aplicar un dels instruments més controvertits de la llei d’habitatge: les declaracions de les zones de mercat residencial tensionat. El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana prepara un reial decret per repartir 90 milions d’euros exclusivament entre Catalunya, el País Basc, Navarra, Galícia i Astúries, les cinc autonomies que fins ara han recorregut a aquesta figura per intervenir en els mercats de lloguer amb més problemes d’accés.

El gruix dels diners acabarà a Catalunya i al País Basc. La Generalitat rebrà 59,7 milions d’euros, pràcticament dos de cada tres euros disponibles, mentre Euskadi obtindrà 15,5 milions més. Entre les dues administracions absorbiran 75,2 milions, a prop del 84% de tot el fons. Navarra rebrà 6,7 milions, Galícia 5,1 milions i Astúries una mica menys de tres milions.

La nova línia de subvencions introdueix així un incentiu econòmic per a les administracions que hagin declarat zones tensionades. Aquesta figura permet aplicar les mesures de contenció de rendes previstes per la llei d’habitatge en aquells municipis on el cost de l’habitatge suposa un esforç especialment elevat per a les llars o els preus han augmentat amb força.

Diners per construir, comprar i rehabilitar

Els fons no estaran destinats únicament a finançar nova promoció pública. Les comunitats podran utilitzar-los per construir habitatge públic, rehabilitar immobles i destinar-los al lloguer assequible, però també per comprar sòl, desenvolupar i urbanitzar terrenys i fins i tot adquirir habitatges ja construïts per incorporar-los al parc públic.

El Govern vincula expressament les subvencions amb els plans que han de desenvolupar les comunitats per corregir els desequilibris de les seves zones tensionades. Els diners es podran fer servir, amb caràcter general, en les actuacions contemplades pelPla Estatal d’Habitatge 2026-2030 per ampliar l’oferta assequible i finançar, accessibilitat i renovació urbana i rural.

La iniciativa marca a més una nova diferència entre les comunitats que han decidit aplicar la llei d’habitatge i aquelles que han rebutjat utilitzar els seus principals mecanismes d’intervenció del lloguer. La majoria de governs autonòmics del PP quedaran fora d’aquest repartiment al no haver declarat zones tensionades. L’excepció és Galícia, on la Corunya i Santiago de Compostel·la sí que han activat aquesta figura i, per això, la Xunta podrà rebre una mica més de cinc milions d’euros.

Catalunya concentra dos terços

Notícies relacionades

El repartiment no depèn únicament del nombre d’habitants afectats. Habitatge atorgarà un pes del 80% a la població resident en zones tensionades i un 20% al percentatge de llars que dedica més del 40% dels seus ingressos nets al lloguer. Catalunya parteix amb un enorme avantatge per l’extensió amb què ha utilitzat aquesta eina. El Ministeri comptabilitza 7,4 milions de residents en zones tensionades catalanes, davant 1,18 milions a Euskadi, 468.088 a Navarra, 352.119 a Galícia i amb prou feines 34.657 a Astúries. Per això la Generalitat acaba concentrant 59,7 dels 90 milions disponibles.

El repartiment encara no és definitiu. L’esborrany del reial decret ha sortit ara a audiència i informació pública i s’haurà d’aprovar posteriorment en Consell de Ministres. Una vegada entri en vigor, l’Executiu pretén transferir les quantitats a les comunitats en un únic pagament i en un termini màxim de cinc mesos.

Temes:

Vivenda