El 75% dels receptors d’ajudes per trobar feina no tornen a l’atur

Després del primer any d’aplicació de la mesura, tres de cada quatre aturats que troben feina i compatibilitzen durant un temps els dos ingressos aconsegueixen mantenir el seu lloc de treball una vegada deixen de percebre l’ajuda. Dit d’una altra manera, només un de cada quatre torna a l’atur i passa de nou a cobrar únicament la prestació pública.

La reforma de les prestacions i subsidis d’atur impulsada pel Ministeri de Treball perseguia un doble objectiu: millorar la protecció dels aturats, d’una banda, i incentivar alhora la seva reincorporació al mercat laboral, de l’altra. Superat el primer any de vigència, gairebé 20.000 aturats han percebut el complement de suport a l’ocupació (CAE) i més del 75% d’aquests estan avui ocupats, segons dades obtingudes per EL PERIÓDICO a través del Portal de Transparència.

Es tracta de persones que estaven a l’atur i cobraven una prestació contributiva, van trobar una feina i van passar a compatibilitzar el salari amb una part d’aquesta ajuda pública. La quantia del complement oscil·la entre 90 i 480 euros, depenent de la cotització prèvia, el tipus de jornada i el temps durant el qual es percep.

Aquest sistema de compatibilitat ja existia anteriorment per a alguns perceptors de subsidis, amb l’objectiu de facilitar la seva reincorporació al mercat laboral. La filosofia de la mesura és evitar la denominada trampa de la pobresa: que una persona rebutgi una feina per por de perdre l’ajuda pública i que es quedi així atrapat en el sistema d’ajudes públiques i es resigni a viure amb escassos ingressos.

I és que, malgrat els actuals nivells rècord d’ocupació, l’atur continua sent elevat, amb 2,5 milions de persones que estan inscrites en les llistes del Sepe. Espanya ostenta la segona taxa d’atur més elevada de tota la Unió Europea (UE), només superada per Finlàndia.

Sobre les oficines públiques d’ocupació ha recaigut des de fa anys la crítica que són més un gestor de prestacions que no un intermediador rellevant a l’hora de connectar persones que necessiten ocupació i empreses que necessiten personal. Segons les últimes dades publicades per l’INE, només l’1,7% dels assalariats que durant l’últim any van trobar feina ho van fer directament a través dels serveis públics d’ocupació. La via més comuna, que declaren gairebé la meitat d’exaturats, són contactes a través de família o amics.

Més d’un any de vigència

Des de l’1 d’abril del 2025, i després d’una tramitació parlamentària complicada, precedida a més per una polèmica entre els socis de Govern, està plenament en vigor la nova reforma del sistema de prestacions i subsidis. La norma amplia aquesta possibilitat de compatibilitat als que cobren una prestació contributiva, la modalitat més habitual entre els beneficiaris de prestacions d’atur.

La reforma encara es troba en fase de desplegament, encara que el Ministeri de Treball ja ha pogut recopilar evidències sobre els seus primers 12 mesos d’aplicació. El nombre de beneficiaris ha anat creixent: dels 121 registrats el juny del 2025 als 4.519 de juliol d’aquest any.

El seu perfil és majoritàriament masculí: el 55% dels que perceben el complement són homes. Una proporció especialment significativa si es té en compte que els homes representen al voltant del 40% del total d’aturats i el 41% dels perceptors de prestacions contributives.

La possibilitat de compatibilitzar salari i prestació està concebuda com una mesura transitòria. L’ajuda pública es va reduint progressivament a mesura que la persona es consolida en la seva nova feina. Segons les últimes dades, el temps mitjà de permanència en aquest règim de compatibilitat és de 57 dies, tot i que en mesos anteriors va arribar a acostar-se als tres mesos. En qualsevol cas, la llei estableix un màxim de 180 dies.

Les dades recopilades durant el primer any apunten que la majoria dels que troben una feina aconsegueixen mantenir-la i acaben deixant de cobrar la prestació. Dels beneficiaris registrats en els últims mesos, una vegada la reforma ja ha aconseguit més volum d’usuaris, un de cada quatre van tornar posteriorment a percebre la prestació d’atur després d’acabar la relació laboral que havia donat lloc al complement.

Notícies relacionades

Deutsche Bank posa a la venda per 500 milions Diagonal Mar

Catalunya impulsa 4 terminals ferroviàries de mercaderies

"Dades encoratjadores"

"Des del Ministeri de Treball i Economia Social creiem que és especialment significatiu el baix percentatge de persones que reprenen la prestació després de començar una relació laboral i també la durada dels períodes en els quals les persones treballadores la perceben, que se situen lluny de consumir el màxim legal de 180 dies que assenyala la llei. Són dades encoratjadores quant a la millora d’ocupabilitat, objectiu del Servei Públic d’Ocupació Estatal (Sepe)", valoren des del departament liderat per Yolanda Díaz.