La Xina es converteix en el primer proveïdor de béns d’Espanya

La relació, a més, és cada vegada més desequilibrada. En el primer semestre, Espanya va acumular un dèficit comercial amb la Xina de 22.599 milions d’euros, un 11,8% més que el mateix període de l’any anterior. El 2025, les vendes espanyoles al mercat xinès van créixer un 6,8%, enfront de l’11,2% de les importacions, i el dèficit va arribar a 42.278 milions. Des del 2019, les compres a la Xina han augmentat un 72% i les exportacions només han avançat un 17,2%.

Canvi estructural

Judith Arnal, investigadora de Fedea, considera que el sorpasso pot tenir algun component conjuntural, però que la tendència és "inequívocament estructural". La Xina ja no competeix només en tèxtils, calçat o manufactures de baix cost: també ho fa en vehicles elèctrics, bateries, maquinària i telecomunicacions. Raymond Torres, director de conjuntura de Funcas, coincideix que les empreses industrials xineses, especialment les de béns d’equipament i tecnologia, han invertit massivament i s’han tornat molt més competitives. A aquest avantatge s’hi afegeix la debilitat del consum intern xinès, que empeny les seves empreses a buscar mercats a l’exterior.

Santiago Carbó, catedràtic d’Economia de CUNEF Universitat, remarca l’abast del canvi: Alemanya ha simbolitzat durant dècades la integració industrial europea i ara una part creixent de les cadenes de subministrament depenen de proveïdors xinesos i extracomunitaris. La patronal CEOE recorda que la Xina concentra prop del 30% de la producció manufacturera mundial, enfront d’una participació del 13% o 15% en el consum, un desequilibri que alimenta la seva pressió exportadora.

Dificultat de substitució

El problema, segons els experts, no és el dèficit bilateral per si mateix. La importació de béns intermedis o d’equip pot abaratir costos i augmentar la productivitat de les empreses espanyoles. La vulnerabilitat sorgeix quan el subministrament es concentra en productes estratègics difícils de substituir. Una anàlisi de CaixaBank Research posa xifres a aquest risc. Després d’examinar més de 5.000 productes i filtrar els que tenen alta concentració de proveïdors, elevada dependència extracomunitària, poca capacitat de substitució dins la UE i caràcter estratègic, identifica 46 productes vulnerables. La Xina destaca "amb gran diferència" com el principal país d’origen d’aquesta vulnerabilitat.

L’exposició xinesa no es limita a plaques solars, bateries o telecomunicacions. CaixaBank detecta dependències en productes químics, metàl·lics, farmacèutics, minerals i matèries primeres energètiques. La majoria no estan classificats per la UE com a materials crítics, però presenten concentracions extremes i són rellevants per a sectors estratègics: la Xina subministra el 100% dels fosfonats orgànics importats per Espanya, més del 90% de productes com la cloropicrina i el piperonal i més del 80% dels gasos fluorats, tots ells productes químics que s’utilitzen en la indústria. Aquesta dificultat de substitució pot convertir una relació comercial en un risc de seguretat econòmica.

Carme Poveda, la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, situa les principals vulnerabilitats en electrònica, maquinària, telecomunicacions i automoció elèctrica. Torres hi afegeix el sector farmacèutic i defensa diversificar proveïdors sense tancar el comerç amb la Xina. També planteja atraure inversió xinesa allà on pugui reforçar la capacitat productiva espanyola, com en l’automòbil. CaixaBank conclou que les disrupcions geopolítiques reforcen la necessitat de diversificar els mercats d’aprovisionament i augmentar la capacitat productiva europea, especialment en tecnologia, salut, defensa i les transicions verda i digital.

Notícies relacionades

¿És legal la vaga de l’11N per l’habitatge? El que ens diu el precedent de les protestes del Procés que van arribar al Suprem

La vaga general per l’habitatge serà el dimecres 11 de novembre

A la dependència s’hi afegeix la falta de reciprocitat. Torres afirma que a Espanya li costa augmentar les vendes a la Xina per la debilitat del consum, barreres comercials i un tipus de canvi infravalorat. La CEOE demana millores en seguretat jurídica, protecció de la propietat intel·lectual i contractació pública, i Poveda adverteix de l’asimetria en l’obertura dels dos mercats.

El consens passa per evitar dos extrems: ni desacoblar-se de la Xina ni aprofundir en dependències que puguin convertir-se en vulnerabilitats. Espanya, assenyalen els experts, ha d’actuar dins l’estratègia europea de reducció de riscos, exigir més reciprocitat i diversificar proveïdors, sense renunciar a les oportunitats del mercat xinès ni a l’arribada d’inversió productiva.