Un error de la Generalitat deslliura Cabify i altres VTC d’una multa de més de 500.000 euros

El principal argument de les companyies és que l’administració catalana va tardar 17 dies més del permès per llei a remetre’ls les actes infractores i el final de l’expedient sancionador. Argument que han donat per bo els magistrats del TSJC, segons la sentència recentment publicada i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, i els ha exonerat de la suma. Fonts consultades de la conselleria d’Empresa i Treball, l’òrgan responsable de la tasca d’Inspecció, han afirmat que estan estudiant la resolució judicial i declinar avançar si presentaran o no recurs davant del Tribunal Suprem.

Els fets es remunten a l’11 de març del 2020, quan Inspecció de Treball dependent de la Generalitat inicia una investigació des de l’aeroport del Prat per certificar com funcionava el sistema de conductors de Cabify. El sector, en aquell temps, estava en peu de guerra, després de viure el 2018 i 2019 dos episodis intensos de la coneguda com a guerra del taxi. Els agents de l’autoritat laboral acaben traçant l’esquema darrere de l’aplicació de Cabify: una xarxa d’empreses que possibiliten el servei però que depenen totes d’un mateix algoritme. Els clients els posava Cabify, però les flotes de conductors operaven a través d’altres firmes. Segons va registrar en aquell moment la Inspecció, els socis de l’empresa de mobilitat eren JT Hiring, Proinvertia Madrid i López Rubio Grand Class.

L’autoritat laboral els va acusar de cessió il·legal de treballadors i va determinar que les companyies havien comès una falta molt greu per això. La cessió il·legal de treballadors consisteix que una empresa contracta personal però a través de terceres empreses, a fi de negar als empleats determinades condicions laborals, fragmentar fictíciament un grup empresarial o eximir-se de responsabilitats legals si sorgeixen problemes.

La Inspecció de Treball va començar a investigar, però tres dies més tard d’aquesta primera visita va esclatar la covid i el Govern va decretar el primer estat d’alarma. Tot plegat va contribuir a complicar el procés i va generar prou confusió per beneficiar els infractors. I és que les actuacions de la Inspecció per determinar si una empresa està o no complint la legalitat no poden estendre’s indefinidament, amb l’objecte de protegir els drets de les empreses.

Nou mesos per investigar

«Les actuacions de comprovació no es prolongaran més de nou mesos, llevat que la dilació sigui imputable al subjecte inspeccionat o a les persones que en depenguin», recorden els magistrats del TSJC. «Les normes sobre establiment de terminis màxims per tramitar el procediment inspector han d’interpretar-se de manera restrictiva, en benefici de l’administrat», insisteixen.

Els magistrats del TSJC consideren que el termini comença amb la primera visita inspectora, que va tenir lloc l’11 de març del 2020 a l’aeroport del Prat, i acaba el 17 de març del 2021, si bé, entremig, l’expedient es va suspendre temporalment entre el març i el juny del 2020 a causa de la covid. Descomptats aquells dies inhàbils de màxima emergència, les actuacions de l’autoritat laboral es van allargar un total de nou mesos i 17 dies. «Superats els terminis de referència, la caducitat de les actuacions en qüestió no pot ser sinó reconeguda i sancionada», sentencien els magistrats.

La resolució judicial confirma l’anul·lació de multes per valor total de 547.520 euros. La decisió deixa sense efectes fins a sis actes de sanció, concretament dos per a Cabify, per valor de 143.754 euros i 100.006 euros, una altra de 143.754 euros per a López Rubio Grand Class, una altra de 100.006 euros per a Proinvertia Madrid i dos per a JT Hiring, de 25.000 i 35.000 euros.

Polèmica en la forma i en el fons

Notícies relacionades

"La botiga és un servei públic"

El 18% dels pobles catalans no tenen botiga i el 7%, bar

La Generalitat de Catalunya va superar els terminis pel que fa a aquestes actuacions contra Cabify i els seus socis de les VTC i ha sigut per la via processal per la qual aquestes societats han aconseguit deslliurar-se d’aquesta multa de més de mig milió d’euros. No obstant, s’ha de veure si també el fons del procediment, no només la forma, estava compromès.

La Inspecció ja va imputar Just Eat –empresa de repartiment a domicili– un sistema de cessió il·legal de treballadors a l’hora d’organitzar els seus missatgers. I és que l’aplicació la posava Just Eat, però els riders altres empreses subcontractades. Un modus operandi similar, que el mateix TSJC va acabar avalant el 2024 i que va comportar l’anul·lació de la multa que la Generalitat havia imposat a Just Eat.