Els petrodòlars redibuixen el mapa internacional de l’art

L’any 2013, l’Autoritat de Museus de Qatar va instal·lar a l’entrada del futur hospital de Sidra, a Doha, 14 escultures de bronze de 14 metres d’altura amb les quals el britànic, enfant terrible de l ’art contemporani i fenomenal publicista de si mateix, recorria el desenvolupament d’un fetus des de la fecundació fins al naixement. Gairebé res. "Fins i tot per a un país que s’està modernitzant a ritme de passos gegantescos, aquesta instal·lació porta l’acceptació oficial de l’art occidental a un nou nivell", va constatar llavors The New York Times. L’acceptació, de fet, va ser relativa, ja que el conjunt escultòric, valorat en 20 milions de dòlars i propietat de la família reial qatariana, va passar els cinc anys següents tapat a causa de les protestes. "És la primera escultura despullada que hi ha a l’Orient Mitjà. És molt valent", va celebrar Hirst el 2018, quan el seu monumental cant a la vida va veure finalment la llum.

Des d’aleshores, els canvis a la regió no han fet més que accelerar-se gràcies al flux incessant de petrodòlars i al múscul inversor de l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units. En l’horitzó, la inauguració el mes de desembre del Guggenheim Abu Dhabi en un espectacular edifici dissenyat per Frank Gehry, fita artística i arquitectònica que ve a coronar una dècada prodigiosa d’expansió cultural, equipaments faraònics i col·leccions d’impacte com la que han pastat els Al-Thani, la família governant de Qatar que aspira a convertir-se en els Mèdici del segle XXI. Primer el futbol, on l’arribada massiva de capitals lligats a l’or negre va transformar radicalment equips com el Manchester City i el Paris Saint-Germain, i tot seguit, la cultura, arma diplomàtica i targeta de presentació al món.

Allau d’arquitectes estrella

"L’art i la cultura són una religió que tots podem practicar", defensava en una entrevista la xeica Al-Mayassa bint Hamad bin Khalifa, germana de l’emir de Qatar, responsable dels museus de l’emirat i probablement la dona més poderosa del món de l’art després d’adquisicions tan espectaculars com les de Els jugadors de cartes, de Cézanne (191 milions d’euros) i ¿Quan et casaràs?, de Gauguin (263 milions). Al costat seu, el seu germà, el xeic Hamad bin Abdullah al-Thani, continua incrementant a raó de dos o tres compres diàries una col·lecció gegant privada que suma ja més de 5.000 objectes i inclou des del neolític fins a l’art contemporani.

Estrany seria que moltes d’aquestes obres mestres no s’acabessin exhibint en el futur Art Mill, museu d’art modern i contemporani que l’estudi del xilè Alejandro Aravena, premi Pritzker del 2016, està construint a Doha al costat del Museu Nacional de Qatar, obra de Jean Nouvel, i el Museu d’Art Islàmic de Doha, dissenyat pel sinonord-americà I. M. Pei, autor de la piràmide del Louvre de París.

El futur museu, l’obertura del qual està prevista el 2030, tindrà una superfície total de 80.000 metres quadrats i, segons la seva directora de concepte, la francesa Catherine Grenier, permetrà reflexionar "sobre el reposicionament de la geografia de l’art, tant geogràficament, per descomptat, com en termes d’història de l’art". A accelerar tot el procés ajuda, sens dubte, el pressupost anual de 1.000 milions d’euros que Qatar destina a l’adquisició d’obres d’art.

Dubai, mentrestant, prepara el que serà el primer museu d’art digital de la regió i continua avançant en el projecte d’un colossal museu d’art modern i contemporani dissenyat pel japonès Tadao Ando. L’edifici, una mena d’escultura flotant de formigó, compartirà skyline amb el Museu del Futur de Dubai, en funcionament des del 2022, i intentarà no deixar-se eclipsar per un altre dels grans projectes de futur de la zona: el Museu d’Art Contemporani d’Al-Ula, centre impulsat per l’Aràbia Saudita en col·laboració amb el Pompidou parisenc i peça clau de l’ambiciós pla de desenvolupament Visió Saudita 2030. L’arquitecta libanesa Lina Ghotmeh, responsable de la renovació de l’ala oest del British Museum, ja ha rebut l’encàrrec d’integrar el nou equipament a l’oasi que acull el jaciment arqueològic d’Hegra així com una nombrosa agenda de festivals de música, arts visuals i escultura monumental a l’aire lliure.

Així, a cop de talonari i amb una nòmina d’arquitectes estrella que converteix els deliris de grandesa de la Barcelona del Fòrum de les Cultures en un arranjament fort de Playmobil, les monarquies àrabs no només s’han colat en la fotografia de l’art internacional, sinó que també l’han revolucionat per complet. En paraules pròpies de Mohamed Khalifa al-Mubarak, president del Departament de Cultura i Turisme d’Abu Dhabi, la cultura s’ha convertit en alguna cosa així com el seu "superpoder". "No és un simple reclam sobre el paper. No és una bonica maniobra de màrqueting. De veritat farem alguna cosa", va assegurar el dirigent.

Aquest alguna cosa es tradueix, de moment, en l’illa de Saadiyat, flamant districte cultural d’Abu Dhabi que va liderar la transformació de la zona amb l’obertura, el 2017, del Louvre Abu Dhabi, museu dissenyat per l’arquitecte Jean Nouvel i impulsat en col·laboració amb el govern francès. L’emirat, de fet, va pagar 460 milions de dòlars per l’ús de la marca Louvre durant 30 anys i 500 més per l’assessorament i l’anar i venir constant d’obres mestres de Picasso, Degas, Van Gogh, Cézanne i Pissarro, entre molts d’altres.

Poder tou

Més de set milions de visitants després, el Louvre d’Abu Dhabi pot presumir d’una col·lecció en què destaquen obres de Rembrandt, Hokusai, Jordaens, Klee i Renoir, entre d’altres, i d’una companyia immillorable: l’últim any, al seu voltant, s’han inaugurat el Museu Nacional Zayed, obra de Norman Foster; el Museu d’Història Natural d’Abu Dhabi, que acull una balena blava de 25 metres i l’esquelet d’un Tyrannosaurus rex; i Phenomena, un centre d’art digital pilotat pel prestigiós col·lectiu japonès TeamLab. "Per a nosaltres, pensar en la cultura significa voler preservar-la per a les futures generacions. I aquestes han de comprendre-la, difondre-la i fer-la seva. Així que evolucionem amb elles. El futur és bastant positiu per a nosaltres perquè, en primer lloc, tenim una població molt jove, i és una població que vol amarar-se de moltíssima cultura, no només de la nostra, sinó també de la cultura global", defensa el responsable de Cultura d’Abu Dhabi.

El nou Guggenheim, amb els seus 80.000 metres quadrats i la seva col·lecció de tòtems, es presenta com el colofó d’una estratègia cultural a la qual Zaki Anwar Nusseibeh, assessor cultural del president dels Emirats Àrabs Units, va posar nom i cognoms: poder tou. La cultura, una vegada més, com a eina de persuasió geopolítica. "La prioritat és invertir molt en educació i cultura. Ja no és suficient tenir poder militar o econòmic si no ets capaç de compartir els teus valors. Intercanvi: d’això es tracta el poder tou", va deixar dit Zaki Anwar quan el nou Louvre va començar a sacsejar el tauler de joc cultural.

El nou paradís de les fires

Notícies relacionades

La IA ‘farmeja’. ¿Algú té un pla?

Vi, cava i suro: la cadena d’unió

Aquesta mateixa idea d’intercanvi cultural és la que explica que Qatar acollís al febrer la seva primera Art Basel, fira d’art modern i contemporani que, com ha reconegut la xeica Al-Mayassa, porta l’estratègia cultural qatariana a una nova fase marcada per la creació de tot un ecosistema de galeries i artistes. "Amb l’excedent de talent i el creixent panorama de galeries que teníem aquí, era el moment de connectar la indústria amb el talent, perquè així impulsarem la diversificació econòmica, passant d’una societat basada en hidrocarburs a una societat basada en el coneixement", reconeixia Al-Mayassa en la fira.

També Abu Dhabi acollirà aquest any la primera edició de Frieze, prestigiosa fira nascuda a Londres i amb ramificacions a Los Angeles, Nova York i Seül, però si hi ha una ciutat que ha marcat tendència, aquesta és Dubai, seu des del 2007 d’Art Dubai, primera fira d’art internacional de la regió amb un impacte de 38 milions de dòlars que cada any mobilitza unes 120 galeries de 35 països diferents.