La banca europea es torna més selectiva en el crèdit davant el risc geopolític, però Espanya resisteix millor la frenada

«Els riscos i la menor tolerància al risc dels bancs van contribuir principalment a l’enduriment de les condicions de finançament», diu el segon document. Per Santiago Carbó, catedràtic d’Economia de CUNEF Universitat, la tesi del BCE no és una exageració. «No parlaria d’un tancament de crèdit, els bancs continuen prestant, però analitzen amb molt més detall cada operació», opina.

L’enduriment de les condicions no ha afectat per igual totes les empreses. El 42% de les companyies enquestades pel supervisor reconeixen que els tipus aplicats a préstecs, comissions i exigències de garanties han augmentat (davant el 26% del trimestre anterior). Hi ha també una diferència significativa: les pimes cada vegada tenen més difícil accedir al crèdit, mentre que les grans firmes perceben canvis positius. El catedràtic admet que les pimes reben un cop més dur, perquè depenen «gairebé enterament dels bancs», mentre que les grans empreses tenen altres vies de finançament.

Els dos informes dibuixen, per tant, un mercat de crèdit que no es contreu de forma abrupta, però sí que es torna més selectiu i costós: les empreses detecten l’encariment i una disponibilitat desigual, mentre els bancs justifiquen l’enduriment per l’augment dels riscos econòmics, geopolítics i energètics, amb especial impacte a l’automòbil i les manufactures intensives en energia. A més, les entitats preveuen noves restriccions durant el tercer trimestre, cosa que apunta a una pressió financera més gran sobre les pimes.

L’efecte Trump

En aquesta línia, un article publicat al blog del BCE reconeix la tendència, i amplia les seves ramificacions. Els EUA s’han convertit, des de l’arribada de Donald Trump al poder, en un focus d’inestabilitat política, i per extensió econòmica. «L’escalada en les tensions comercials sembla haver desembocat en condicions de préstec més dures, especialment les exportadores als EUA», afirmen els economistes Anastasia Allayioti, Alessandro Ferrari, Petra Köhler-Ulbrich, Matías Lamas Rodríguez i Wouter Wakker.

No només les empreses pateixen aquest efecte. Per als bancs, l’exposició als Estats Units també ha acabat sent un llast. «Els bancs més exposats a prestataris exportadors al país són els que més han reduït la seva oferta de préstecs des de l’abril del 2025», conclouen els experts, una mostra de les conseqüències de mantenir vincles comercials amb un país immers en una boira d’incertesa.

Malgrat això, sembla que la banca espanyola no comparteix del tot la tesi europea. El CEO del Santander, Héctor Grisi, va desvincular la visió de l’entitat del que diu el BCE. L’executiu va assegurar no apreciar «signes d’un alentiment de préstecs» ni per a empreses ni particulars. Al seu entendre, Santander continua mantenint «la mateixa gana» per concedir finançament, incloses les hipoteques.

La visió des d’Espanya

La postura de Grisi concorda parcialment amb les dades detallades de les enquestes del BCE. Segons l’Enquesta de Préstecs Bancaris (BLS), el crèdit corporatiu va patir una sonora contracció a França o Alemanya, mentre que a Espanya o Itàlia, aquest fenomen no es va produir.

Marta Alberni, responsable d’Estratègia i Transformació de Banca d’Afi, i María Rodríguez, consultora d’Afi, consideren que l’enduriment observat a Espanya respon sobretot a factors conjunturals, com la incertesa derivada de la guerra i l’impacte sobre l’energia i la inflació, i no a un canvi estructural en la política de risc de la banca. A més, remarquen que, a Espanya el millor comportament econòmic ha esmorteït aquest fenomen.

Fonts de la banca espanyola expliquen a EL PERIÓDICO una visió molt similar a la que defineix el CEO del Santander. No perceben de moment un enduriment de les condicions de crèdit. Malgrat que la incertesa geopolítica i la pressió regulatòria són elevades, continuen confiant en la resiliència de les empreses espanyoles, recordant que les anàlisis són sempre individualitzades.

El finançament, sota vigilància

Tot i així, les dades del Banc d’Espanya confirmen la tendència de les entitats financeres a moderar l’exposició al risc. La institució que presideix José Luis Escrivá va detectar durant el segon trimestre un enduriment del crèdit, tant per criteris com per condicions.

Segons va destacar l’organisme, els bancs continuen disposats a firmar préstecs, cosa que va afavorir «una millora en l’accés al finançament bancari». No obstant, es va veure parcialment atenuada «per una percepció negativa sobre les perspectives econòmiques generals».

Notícies relacionades

La banca veu innecessaris els límits a la concessió de crèdits que estudia el Banc d’Espanya

L’habitatge trenca la barrera d’esforç màxim mentre el Banc d’Espanya planteja límits a les hipoteques

Olga Cerqueira, economista de BBVA Research, considera que l’enduriment ha sigut més moderat de l’ esperat per la banca, i respon més aviat a causes conjunturals. «L’ajust està més vinculat a l’entorn macroeconòmic que a un canvi estructural de les entitats», apunta.

Vist el panorama, ¿què fa una empresa quan un banc li nega el finançament? «Depèn de la mida», categoritza Carbó. «Les grans recorren als mercats o fons de deute privat. Les pimes solen tirar més del crèdit de proveïdors, ‘factoring’ o lísing, que són menys òptims», enumera. En el pitjor dels casos, les empreses es veuen obligades a retardar o retallar inversió. I això es trasllada al creixement econòmic.